Llegeixo al Vilaweb aquest titular: “Llistes d’espera de més de dues mil persones per a aprendre català: Sembla una cursa d’obstacles”. Alguns fragments sucosos de la notícia.“A Catalunya hi ha, pel cap baix, més de dues mil persones que volen aprendre català i no ho poden fer.
Però el fet és que darrerament la demanda supera de llarg l’oferta i això ha deixat milers d’alumnes sense plaça.
Al Consorci expliquen que la demanda dels futurs alumnes té moltes variables –nivell dels cursos, modalitat, horari i àrea geogràfica– i que és difícil de satisfer totes les necessitats individuals:
La manca de places, doncs, en molts casos va lligada a una manca de professionals.
Tenint en compte la situació d’emergència lingüística que viu el català, la Plataforma per la Llengua critica aquesta manca de places: Una persona que vol aprendre català hauria de tenir les portes obertes i això sembla una cursa d’obstacles.
Caldria revisar les modalita. Es podrien fer les classes en l’entorn de treball, a les entitats on participen aquestes persones. En definitiva, facilitar-hi l’accés perquè s’adeqüessin més a les necessitats individuals de cadascú.
Els recursos no arriben per a gestionar les necessitats actuals. Sense una millora en la resta d’agents de l’entorn –socials i educatius– és impossible que es capgiri la realitat actual: S’ha de fer tant com calgui per garantir que aquesta gent pugui tenir uns referents lingüístics fora del curs i que puguin tenir espais per a practicar el català; i això ara mateix sabem que no passa.”
En resum: entenc que estem necessitats d’estructures d’estat. Poble català, posa’t a caminar! Ara i sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú