Quin desastre!

A poc a poc ens anem assabentant de la magnitud de la tragèdia dels terratrèmols de Líbia i Turquia. Milers de morts i desapareguts i una població d’uns 3 milions de persones afectades que durant anys patiran les conseqüències. Som espectadors d’un desastre, d’un més dels molts desastres que ens envolten.
La Mònica Planas ens dóna pautes sobre com explicar la catàstrofe a través dels nens (ARA). Cal ser curosos i oferir la informació amb bon criteri. “La tragèdia pel terratrèmol de Turquia i Síria ens ha portat fins a casa imatges corprenedores. L’abast de la catàstrofe, la desesperació dels habitants i els rescats angoixants fan que sigui molt dificultós afrontar una informació sense estalviar el drama a l’audiència. Però la realitat és així de crua i dolorosa i no podem pretendre que les televisions ens dibuixin un món irreal o que no existeix”.
Demà m’incorporaré a un grup de debat que ja fa anys que funciona quinzenalment. El tema serà els migrants climàtics i de ben segur que serà profitós. Tots som o hem estat migrants. Les emocions són el llenguatge comú dels processos migratoris.
Rellegeixo un breu apunt del llibre “Ni l’apuntador” de Pep Quintana: La barcassa. “De sempre que han anat mal dades. Tenien fam. I la Mediterrània de l’estret se’ls va engolir”.