Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

9 de febrer del 2023

Carles Capdevila & Eva Piquer. Aterratge

Eva Piquer retorna a la ficció i obre una nova etapa literària. "Sempre m’explico a mi mateixa i faig les paus amb mi mateixa escrivint. És la meva manera de situar-me al món. La meva supervivència passava per escriure aquest llibre", explica Piquer (Núria Juanico, ARA, 31/1/2023). "És la història d'un renaixement després de la catàstrofe. Davant la intempèrie moral, la supervivència tard o d’hora sempre arriba".La novel·la s'aproxima al dol i en relata els efectes en primera persona.
“Un aterratge literal i un aterratge emocional. Una construcció després de la destrucció. De com ens ho fem per sobreviure a les catàstrofes. També tracta de la intempèrie moral, que tard o d’hora sempre arriba.” (Montserrat Serra, Vilaweb, 8/2/2023).
I també conté un dietari de lectures “La narradora es repenja –diu– en els llibres que llegeix, que l’ajuden a aterrar al món dels vius.” Hi ha una frase de Primo Levi que és important: “La infelicitat perfecta no existeix.”
«Ni viatjar ni beure. El truc més eficaç que conec per escapar del brogit del món passa per llegir i escriure». La seva taula de salvació. (Ignasi Aragay, ARA, 2/2/2023)
Des dels llunyants temps de l’AVUI que són un lector fidel i entusiasta de l’Eva Piquer. Les seves col·laboracions a la secció “He llegit no sé on” de l’ARA han estat font de plaer i de coneixement. El digital de cultura CATORZE, una meravella.
Acabo de llegir el seu darrer llibre, “Aterratge” i la veritat és que és una molt bona lectura. La darrera afirmació, categòrica i vital: “No deixaré mai d’escriure”.
En paral·lel rellegeixo “La vida que aprenc” (Carles Capdevila, Arcàdia, 2017). un recull d’articles vitals sobre els temes que li eren essencials. Periodisme i literatura d’alçada. Alguns d’antològics, exemplars, com ara “Fa de mal dir que tens càncer” (ARA 30/8/2015 https://www.ara.cat/opinio/mal-dir-que-tens-cancer-carles-capdevila_129_1757847.html ), una punyent obra mestra del periodisme de la sinceritat, la confiança, la fortalesa d’anim i la intimitat transcendent, fruit d’un atac sobtat de realisme mèdic (J.M. Casasús, ARA, 13/8/2023)
Sóc subscriptor de l’ARA i del CATORZE, les dues obres majúscules del Carles i l’Eva. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú