A Catalunya Ràdio entrevisten Raimon amb motiu dels 60 anys de la publicació de “Al vent”. Sempre fa de bon sentir el Raimon. A les festes de Treball dels anys 80, a Montjuïc, era un dels cantants habituals. El darrer cop que el vaig veure en directe, a Vilafranca, ara fa 6 o 7 anys, poc abans del seu retir. Tan essencial i íntegre com sempre, de negre i vermell com de costum. Totalment d’acord amb el titular d’una entrevista recent: “Ens hem adaptat al confort. Si tens alguna cosa no la vols perdre”.
Ens caldrien uns quants Raimons i no tants xarlatans papanates ni tants intrusos en tots els àmbits de la vida. Començant pels artistes i acabant per la classe política i administrativa.
Bon vent i barca nova!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú