Ahir, dia mundial de la ràdio. Cada dia és el dia de la ràdio, trobo jo. Ens acompanya de matí a vespre, ja sigui en directe o en podcast. La programació d’ahir, a la majoria d’emissores, diferent i divertida en general. Sentir la Mariola Dinarès des d’Estònia -el país més digital del món- o la tropa del Búnquer des dels estudis centrals va ser genuí i llaminer.
Vaig començar a escoltar la ràdio a diari i de manera sistemàtica el 1980, a Madrid, fent el servei militar. Les llargues hores de treball cosint a màquina es veien acolorides per la companyia de la ràdio. A partir de llavors ja vaig incorporar aquest hàbit al meu dia a dia.Vaig col·laborar i fins i tot codirigir Ràdio Montblanc (1984-1989); vaig fer programes a Ràdio Vilafranca del 1990 al 1992; vam posar en marxa l’emissora escolar Ràdio Ràpia a l’escola Sant Domènec de la Ràpita. I fins i tot durant uns mesos (de febrer a juny de 2003) vaig treballar en un projecte per tal de fer ràdio a les escoles i instituts. http://www.xtec.cat/~rvillalb/radioweb/
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú