Com cada 6 d'agost, tard o d'hora, una bomba atòmica arrasa Hiroshima.
I, encara que sigui cert allò de què a les coses i al llocs no s'hi torna, ni tornant-hi, també és cert que el record és ben present.
Tan present com el record, viu i rialler de la Titina, 9 anys després de la seva mort.
Aquests dies de metges i malalties, de gent gran que viu l'ocàs de la seva vida, i de gent jove que fa front a la guerra sense treva contra el càncer, cal recordar Paul Valéry: s'aixeca el vent, cal intentar viure.
A tots ells, molta sort. I que la natura sigui sàvia i justa.
En aquest món lo perillós és néixer.
En aquest món lo perillós és néixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú