Diumenge tranquil, prefestamajorenc. A quarts de 7 el cos em diu que ja he dormit prou.
Trobo una nota manuscrita de l'hereu de casa, que ahir va tocar amb el grup de rock Moratones a Sant Sadurní, breu i explícita: JA EM LLEVARÉ. L'estrella del rock.
Una hora de lectura d'Ànima, de Wajdi Mouawad, una animalada de llibre. Esmorzar lleuger tot fullejant la premsa del dia.
A les 8 del matí anem a pedalar amb el Ton. Ruta penedesenca no excessivament llarga: Vilafranca - muntanya de sant Pau - pèlags de Vilobí - can Cartró - Vilafranca. Dues hores i mitja, uns 33 km
Després d'una setmana de repòs de bicicleta, ha tingut un efecte balsàmic. Què preciosa la ruta i quina varietat cromàtica: a les 8 el cel ben tapat i una llum tènue i vague; a les 10, amb el sol ja emergent, una brillantor realment potent i encisadora.
Planes i petits turons. I molts barrancs enfangats per les pluges torrencials de divendres al vespre. Hem quedat empantanegats i amb les bicicletes enfangades fins al capdamunt.
Una ruta cicloturista dóna molt de si. No és ben bé com un viatge en carro fins a Barcelona en època de la padrina, que donava per confessar tota una vida i escoltar, després, la confessió de l'interlocutor, però Déu n'hi do.
A punt d'arribar a Vila, la visió escapçada i futurista d'un pont inacabat que ningú sap com acabarà. Un efecte col·lateral, una seqüela del bum del totxo.
Cap al migdia hem anat d'exposicions. Ara en tenim unes quantes. El paisatge humà de Vilafranca, un segle de mirades eternes, a la capella de Vinseum; Natura a l'Aula de Cultura del Fòrum Berger Balaguer i, com no, el Firart, imprescindible.
Dinar del tot mediterrani: vermut, amanida grega, maqluba -una menja palestina d'arròs, pollastre i albergínia- ben gustosa i gelat.
Si res no es torça anirem amb el Martí a la novena i cant dels goigs a sant Fèlix, tot un clàssic festamajorenc.
El dia acabarà tard, més tard que de costum. A Vilobí el Miquel torna a tenir concert amb l'altre grup -Pecat Kapital- a les 11 de la nit. Tot just comencen i encara no els he sentit. D'avui no passa. Em temo que avui no podré seguir la consigna d'anar a dormir el mateix dia que em llevo. Tot sigui per una bona causa...
Trobo una nota manuscrita de l'hereu de casa, que ahir va tocar amb el grup de rock Moratones a Sant Sadurní, breu i explícita: JA EM LLEVARÉ. L'estrella del rock.
Una hora de lectura d'Ànima, de Wajdi Mouawad, una animalada de llibre. Esmorzar lleuger tot fullejant la premsa del dia.
A les 8 del matí anem a pedalar amb el Ton. Ruta penedesenca no excessivament llarga: Vilafranca - muntanya de sant Pau - pèlags de Vilobí - can Cartró - Vilafranca. Dues hores i mitja, uns 33 km
Després d'una setmana de repòs de bicicleta, ha tingut un efecte balsàmic. Què preciosa la ruta i quina varietat cromàtica: a les 8 el cel ben tapat i una llum tènue i vague; a les 10, amb el sol ja emergent, una brillantor realment potent i encisadora.
Planes i petits turons. I molts barrancs enfangats per les pluges torrencials de divendres al vespre. Hem quedat empantanegats i amb les bicicletes enfangades fins al capdamunt.
Una ruta cicloturista dóna molt de si. No és ben bé com un viatge en carro fins a Barcelona en època de la padrina, que donava per confessar tota una vida i escoltar, després, la confessió de l'interlocutor, però Déu n'hi do.
A punt d'arribar a Vila, la visió escapçada i futurista d'un pont inacabat que ningú sap com acabarà. Un efecte col·lateral, una seqüela del bum del totxo.
Cap al migdia hem anat d'exposicions. Ara en tenim unes quantes. El paisatge humà de Vilafranca, un segle de mirades eternes, a la capella de Vinseum; Natura a l'Aula de Cultura del Fòrum Berger Balaguer i, com no, el Firart, imprescindible.
Dinar del tot mediterrani: vermut, amanida grega, maqluba -una menja palestina d'arròs, pollastre i albergínia- ben gustosa i gelat.
Si res no es torça anirem amb el Martí a la novena i cant dels goigs a sant Fèlix, tot un clàssic festamajorenc.
El dia acabarà tard, més tard que de costum. A Vilobí el Miquel torna a tenir concert amb l'altre grup -Pecat Kapital- a les 11 de la nit. Tot just comencen i encara no els he sentit. D'avui no passa. Em temo que avui no podré seguir la consigna d'anar a dormir el mateix dia que em llevo. Tot sigui per una bona causa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú