Montblanquí d'adopció empeltat al Penedès des del 1989, amb tot just mitja vida penedesenca, sense cap remota possibilitat de conversió en VTV de tota la vida, passo a fer unes quantes consideracions vitals sobre la FM de Vilafranca.
El meu primer contacte amb la feta va ser el 1988. La Xè em va introduir en sec. Fins el punt que em va fer gruar de valent: vaig formar part de la brigada de voluntaris que va donar un cop de mà en el muntatge de l'espectacle "La nit" dels Comediants a la zona esportiva.
Va ser una immersió a fons i, tot i no viure-la en tota la seva plenitud, em va meravellar, acostumat com estava a festes majors d'altres indrets i de format ben diferent. La seqüela de la meva col·laboració va ser la participació, l'agost del 89, en un viatge antològic a l'antiga URSS, organitzat pels administradors del 88.
El pregó del 89, a càrrec de Miquel González, va ser antològic. I no només per la referència inicial a un suposat avantpassat seu nomenat Roderic :"Corria l'any de gràcia dels mil set-cents i escaig, quan un meu avantpassat, Roderic González i Serra, fundador de la terrible nissaga recaptadora...". Un pregó genial. Va pregonar la vida des de la ceguesa física, que no mental, amb una solvència que no oblidaré mai per anys que passin.
El 1993, ja vilafranquí, vaig viure el goig de la FM com a consort de la Miàmia. Un any llarg de bogeria, de joia, de neguit i de totes les emocions, bones i no tant bones, que se us acudeixin. De fàbula. Irrepetible.
El 1994 encara va ser intens. I a partir d'aquí la intensitat ja ha estat una altra de ben diferent. Amb administradors i pregoners de la família o del cercle d'amistats.
En paral·lel, i en base a l'experiència acumulada durant aquest quart de segle com a vilafranquí, també he participat -com no- en les discussions sobre què cal replentejar de la FM, sobre la necessitat de repensar la FM de Vilafranca. Tenim un model festamajorenc que és fruit d'una suma de decisions adoptades en els darrers 40 anys i penso que ningú no hauria de llançar un clam al cel davant la possibilitat de (re)inventar de nou la festa.
No em considero ni apocalíptic ni integrat al respecte. Però sí que sóc del parer que cal ampliar l'univers festamajorenc i passar el ribot per alguns elements que grinyolen.
Però això quedarà per més endavant. Avui, vigília del pregó, us animo a participar en la FM i a acostar-vos a Vilafranca, sobretot els qui no la coneixeu..
Bona Festa Major a tothom !
El meu primer contacte amb la feta va ser el 1988. La Xè em va introduir en sec. Fins el punt que em va fer gruar de valent: vaig formar part de la brigada de voluntaris que va donar un cop de mà en el muntatge de l'espectacle "La nit" dels Comediants a la zona esportiva.
Va ser una immersió a fons i, tot i no viure-la en tota la seva plenitud, em va meravellar, acostumat com estava a festes majors d'altres indrets i de format ben diferent. La seqüela de la meva col·laboració va ser la participació, l'agost del 89, en un viatge antològic a l'antiga URSS, organitzat pels administradors del 88.
El pregó del 89, a càrrec de Miquel González, va ser antològic. I no només per la referència inicial a un suposat avantpassat seu nomenat Roderic :"Corria l'any de gràcia dels mil set-cents i escaig, quan un meu avantpassat, Roderic González i Serra, fundador de la terrible nissaga recaptadora...". Un pregó genial. Va pregonar la vida des de la ceguesa física, que no mental, amb una solvència que no oblidaré mai per anys que passin.
El 1993, ja vilafranquí, vaig viure el goig de la FM com a consort de la Miàmia. Un any llarg de bogeria, de joia, de neguit i de totes les emocions, bones i no tant bones, que se us acudeixin. De fàbula. Irrepetible.
El 1994 encara va ser intens. I a partir d'aquí la intensitat ja ha estat una altra de ben diferent. Amb administradors i pregoners de la família o del cercle d'amistats.
En paral·lel, i en base a l'experiència acumulada durant aquest quart de segle com a vilafranquí, també he participat -com no- en les discussions sobre què cal replentejar de la FM, sobre la necessitat de repensar la FM de Vilafranca. Tenim un model festamajorenc que és fruit d'una suma de decisions adoptades en els darrers 40 anys i penso que ningú no hauria de llançar un clam al cel davant la possibilitat de (re)inventar de nou la festa.
No em considero ni apocalíptic ni integrat al respecte. Però sí que sóc del parer que cal ampliar l'univers festamajorenc i passar el ribot per alguns elements que grinyolen.
Però això quedarà per més endavant. Avui, vigília del pregó, us animo a participar en la FM i a acostar-vos a Vilafranca, sobretot els qui no la coneixeu..
Bona Festa Major a tothom !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú