Em passen per sota la porta del carrer un full de petites dimensions (10x15cm) de l’església pentecostal unida en Europa. Diu textualment: “Jesús es el único que puede llenar el vacío de tu corazón. ¿Quieres conocerlo?”. Hi ha un correu electrònic de contace i un telèfon mòbil en un codi QR.
Llegeixo que un jutge de Madrid ha condemnat els Testimonis de Jehová com a secta maliciosa, cosa inèdita fins ara. Ja tocava em penso. Totes les causes nobles tenen els seus canalles.
Em quedo amb les reflexions de JM Esquirol (La penúltima bondat. Quaderns Crema): vivim als afores del paradís impossible. Un paradís d’on no ens han expulsat mai, perquè sempre n’hem estat fora. I uns afores singulars: no definits a partir de cap centre.
Als afores, diu Esquirol, no hi ha plenitud ni perfecció però sí que hi ha commoció i desig.
Tota revolució comença per comprende. Comprendre sobretot la solidaritat en la intempèrie, com a la darrera pel·lícula de Ken Loach, “el viejo roble”.
L’Eva Piquer feia esment en un dels seus fantàstics articles (La revolució serà generosa o no serà. ARA llegim 7/4/2018) d’unes declaracions d’Isaac Asimov: “En realitat gairebé no és necessari que fem el bé. El que fa falta és que deixem de fer el mal, coi!.” Admetia que el coneixement porta problemes incorporats. Però l’eina per resoldre'ls, deia, no és ni pot ser mai la ignorància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada