25 d’agost de 2015

La Terra Alta (22, 23 i 24 d'agost de 2015)

La penya del biCISter fem una estada a la Terra Alta. Tres dies d'agost prenent la Fatarella, la Casa Ecològica, com a centre d'operacions.
Des dels anys 70 que havia sentit explicar  a l'Andreu Mayayo els fets de la Fatarella, un tràgic episodi de la guerra civil, del gener de 1937. Jo només hi havia fet una breu visita, a començament dels anys 80, als escenaris de la batalla de l'Ebre. Ja fa temps que tenia ganes de tornar-hi i realment ha valgut la pena.

Que alguna persona coneixedora de la zona et faci de guia és la millor garantia d'èxit. Poder parlar amb gent de la terra, imprescindible.Tres dies donen molt de si, si vas per feina. 
Hem visitat l'Ossera de Camposines, la Fatarella, el celler Bàrbara Forés i el celler cooperatiu modernista de Gandesa, el poble vell de  Corbera,  el celler de Pinell de Brai, el centre Picasso d'Horta de Sant Joan, Vilalba dels Arcs, la fundació el Solà de la Fatarella, la línia de defensa de la Fatarella, la "ciutat fortificada" -el campament del XVè Cos d'Exèrcit republicà-. I no hem anat a cap dels molts centres d'interpretació que hi ha, amb més cartró pedra i efectes especials que altra cosa.

El drama de la guerra civil com a teló de fons, les catedrals del vi com a decorat secular, la pedra seca com a element material més definitori, la Fatarella i les forces vives. 
La fundació el Solà com a element més significatiu, juntament amb l'empenta d'uns consistoris que durant la dècada dels 90 van apostar per desenvolupar un projecte cultural, social i econòmic de proximitat i d'arrel popular, realment envejable.

Vint-i-cinc anys després han canviat moltes coses, naturalment. Fa la impressiò que s'han perduts uns quants llençols en les múltiples bugades. La Casa Ecològica a hores d'ara ja no és gaire ecològica, la serra de la Fatarella és plena d'aerogeneradors -fer un tomb en bicicleta per la serra, envoltat de molins de vent ha estat tota una experìència - que li donen una fesomia gal·làctica i que és l'exemple més clar del fracàs del municipi a l'hora de gestionar el seu futur. 

Ha estat un bany de realitat realment interessant. Tant de bo no es perdi del tot aquella espurna, aquell tremp que va fer que la Fatarella fos un municipi amb voluntat de decidir el seu futur. Sense oblidar el passat, que encara pesa.