Llegeixo ara fa una estona, a l'edició digital de l'ARA, l'escrit de Carles Capdevila fa de mal dir que tens càncer.
Una perla. Sense desperdici. Començant pel títol i acabant per les darreres frases: La segona cinquantena comença costa amunt, la meva nova vida serà un pèl més complicada. Però complicada pot ser un adjectiu ben assumible, mentre acompanyi un substantiu deliciós: vida.
La curiositat intel·lectual m'empany a consultar Catorze cultura viva, un magazin cultural de gamma extra que dirigeix amb molt de talent i encert l'Eva Piquer -parella del Carles- i trobo una entrada punyent i amb nervi: Ni amunt ni crits. Intueixes que no es tracta d'esquivar el dolor, sino d'intentar treure'n tot l'amor possible.
Una imatge preciosa i un escrit deliciós amb un final en clau de desig: la felicitat ja tornarà, potser, quan tot hagi anat bé.
Vaig conèixer personalment el Carles Capdevila ara fa una dècada. El vam portar a fer una xerrada per a mestres i professors a la Taverna del Museu de Vialfranca i ens va entusiasmar. He anat seguitn la seva trajectòria professional i llegeixo tots els seus escrits a l'ARA. L'admiro, vaja. I m'agrada la seva vitalitat i la manera d'afrontar els temes.
A l'Eva no la conec personalment. Sí que, professionalment, sóc un entusiasta de Catorze des dels seus inicis. I també m'agrada molt com escriu. Les seves col·laboracions a l'ARAllegim són veritables lliçons de vida amb un encant especial.
En aquests moments difícils m'atreveixo fins i tot a fer esment d'un dels seus escrits: El millor encara ha de passar, escrit el 12.05.2012.
Si pot anar bé, anirà bé. Sí o sí. Una abraçada immensa.
Una perla. Sense desperdici. Començant pel títol i acabant per les darreres frases: La segona cinquantena comença costa amunt, la meva nova vida serà un pèl més complicada. Però complicada pot ser un adjectiu ben assumible, mentre acompanyi un substantiu deliciós: vida.
La curiositat intel·lectual m'empany a consultar Catorze cultura viva, un magazin cultural de gamma extra que dirigeix amb molt de talent i encert l'Eva Piquer -parella del Carles- i trobo una entrada punyent i amb nervi: Ni amunt ni crits. Intueixes que no es tracta d'esquivar el dolor, sino d'intentar treure'n tot l'amor possible.
Una imatge preciosa i un escrit deliciós amb un final en clau de desig: la felicitat ja tornarà, potser, quan tot hagi anat bé.
Vaig conèixer personalment el Carles Capdevila ara fa una dècada. El vam portar a fer una xerrada per a mestres i professors a la Taverna del Museu de Vialfranca i ens va entusiasmar. He anat seguitn la seva trajectòria professional i llegeixo tots els seus escrits a l'ARA. L'admiro, vaja. I m'agrada la seva vitalitat i la manera d'afrontar els temes.
A l'Eva no la conec personalment. Sí que, professionalment, sóc un entusiasta de Catorze des dels seus inicis. I també m'agrada molt com escriu. Les seves col·laboracions a l'ARAllegim són veritables lliçons de vida amb un encant especial.
En aquests moments difícils m'atreveixo fins i tot a fer esment d'un dels seus escrits: El millor encara ha de passar, escrit el 12.05.2012.
Si pot anar bé, anirà bé. Sí o sí. Una abraçada immensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada