14 de maig de 2013

14-5-2013

Setmana intensa aquesta!
Molta feina a la feina. I variada, que ja està bé.

Ha estat un plaer assistir a la sessió matinal del 8è Congrés de Ciència del Garraf. Les ponències dels nens i nenes, nois i noies de 4 anys en endavant han estat interessants, amarades d'esperit científic i de ganes de copsar la realitat líquida i capritxosa que ens envolta.

Pensar i repensar què es pot aportar des de la comarca a l'any Joana Raspall també ha estat instructiu i profitós. Sempre es pot contribuir, des de l'entorn immediat, a iniciatives de país. I la Joana Raspall bé s'ho mereix. 

Avui m'he estrenat com a client de Mar Endins. Bona peixateria del "barri marítim". Fan goig aquests establiments. Amb l'edat el peix ha anat guanyant pes a costa de la carn. Llei de vida...

No ha començat bé el dia. Això de no trobar-se el diari a l'entrada de casa a les 7 del matí ha estat una mala jugada. El repartidor no ha anat a l'hora. Sap greu. L'esmorzar ja no és ben bé el mateix i amb les pantalles no n'hi ha prou.

La nota del dia, una nota del Martí, manuscrita i contundent: "Estimat pare, casa nostra hi ha perill de formigues a la cuina. Necessito que facis fora les formigues de seguida. MVC". Genial! Se'm gira feina.

Llegeixo, ara sí a 2/4 de 10 del vespre, al diari les tres candidatures a la nominació de "català de l'any". Els tres finalistes són Carme Forcadell, Josep Sánchez de Toledo i Anna Vives.  Tots tres em mereixen una bona dosi de simpatia. 
L'Anna, filla del Narcís, persona que conec personalment i a qui admiro professionalment, jove discapacitada que ha dissenyat una tipografia digitalitzada és un paradigma de moltes coses bones. 
La Carme és la punta de llança d'un país que es rebel·la contra l'adversitat.
En Josep, de qui no conec gaires detalls biogràfics, cap d'oncologia i hematologia pediàtrica de la Vall d'Hebron, segur que és un molt bon professional. Sigui quin sigui el veredicte ja m'estarà bé.

Tots ells, tots nosaltres, tot el país, ens mereixem alguna cosa més que el que ens ofereix la crua realitat present.