15 de maig de 2013

"Estos días azules y este sol de la infancia."

És d'hora. I sense diari a taula! Ja hi tornem a ser.  Mala cosa!
Des de fa dies que tinc a la vista una recepta d'arròs amb bacallà. Ara ja estic convençut que no la podré esquivar. És curiós com, de vegades, hi ha coses que s'imposen, que t'arrosseguen i es fan inevitables. 

Des de la setmana passada, molt poètica a BCN, que tinc al cap els versos pòstums d'Antonio Machado: "Estos días azules y este sol de la infancia." Machado mor a Cotlliure el 22 de febrer de 1939. A la butxaca de l'abric gastat els familiars hi troben un paper amb els versos esmentats. Un alexandrí pòstum. A la butxaca, els poetes hi porten versos.

Leonard Cohen i el seu Everybody knows (1988) també em ronda. M'acompanya des de la seva publicació, primer en vinil i després digitalitzat. 

Llegeixo els enllaços a la vida on line de Jordi B. Espectacular i envejable: Moodle, Portfoli, Bubok, Feedbooks, Scribd, Pinterest, Flickr, You Tube, Vimeo, Twitter, Slideshare, Prezi, Wordpressw, Google+, Bibliomèdia, Espurn@, Sonograma Magazine, WebQuestCat, TED... I tot això amb criteri i sentit comú. Així com cal. 
Jo avui he practicat amb l'Animoto i el Photofunia, aplicacions fotogràfiques simples però resultones. 

Mala peça al teler té la Lourdes.  Veure com et cau a la tassa del wàter el teu iPhone  ha de ser una experiència traumàtica. Sobretot, com és el cas, si no tens cap còpia del teus contactes. Quina ràbia i quina impotència.
El teu passat, el teu present i una part del teu futur s'escolen  davant dels teus nassos. 

L'operació formiga sembla ser que ha estat un èxit. 
El dia està tapat però no sembla que hagi de ploure.
Aquest vespre jugarem a futbol 7. Canviarem el futbol sala pel camp de gespa artificial. Que no ens passi res! 

Tot està per fer i tot és possible. Bon dia Catalunya!