Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

17 de maig del 2013

En via morta

En via morta. En aquest punt sembla ser que es troben les negociacions entre Adif i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès pel que fa als problemes que ha generat la construcció i el pas de la línia del tren d'alta velocitat.

Sorolls, vibracions, esquerdes d'una banda. Un deute de 23,5 milions d'€ de l'altra. Reclamacions judicials creuades. I, com a teló de fons, el conveni signat el 2003 amb el Ministeri de Foment, potser amb una certa precipitació,  urgència política i manca d'experiència per part d'una de les dues parts 
-endevineu quina?-.

El tema està enquistat. No avancem. Cinc anys fa que estem com estem.
Com a usuari diari del pas que travessa la via, a l'alçada del carrer Germanor, ho certifico.
Molt em temo que en un país i en un estat com els nostres on la justícia dilata en el temps les seves resolucions fins a límits inversemblants, la cosa vagi per llarg. I no hauria pas de ser així. La sensació d'impotència i de provisionalitat infinita és ben evident.

Cal enllestir el tema. Acabar el que calgui. I repensar l'espai immens que es generarà. Aquesta llosa ja fa massa temps que l'arrosseguem.

Més informació


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada