26 de maig de 2013

L'any que ve anirem de putes!

Tarraco viva, el festival romà de Tarragona, del 16 al 26 de maig. 
Avui diumenge 26, de quarts de 10 del matí a quarts de 6 de la tarda, hi hem estat. Moltes hores, suficients per fer-se càrrec de l'envergadura del festival. 
Gladiadors a l'amfiteatre a quarts d'11, bombers i legionaris al Camp de Mart, gastronomia, maquetes... Una gernació. I una oferta tan variada que és espaterrant. Un bon tinglado històrico-cultural-gastronòmic-turístic... i alguna cosa més. Una iniciativa amb ganxo i amb perfil propi. L'enhorabona, Tarragona!
Dinant al Galliner de l'Antiquari, al carrer Santa Anna, triem tots plegats una oferta gastronòmica de Tàrraco a taula:
Bucellatum de benvinguda
Terrina de paté d'olives i formatge amb nous
Amanida de brots amb garum i mel
Ous regirats amb pinyons
Daus de tonyina a l'estil Toroni
Rellom d'ibèric al garum
Panis cum lacte
Bona tria. La tonyina i el rellom un pèl massa cuits, llàstima!
A taula comentem algun dels espectacles. En especial un: històries d'una prostituta. Recreació històrica. Una meravella pel que sembla. I l'ocurrència no es fa esperar: l'any que ve anirem de putes!
Hi tornarem, no tant pels espectacles de carrer -que també- com per algun dels molts i variats espectacles de petit format i de pagament que fan atractiva una oferta temàtica realment esplèndida.
Som al casc antic de Tarragona i, en relació amb el tema que ens ocupa, no ens pot passar per alt fer referència explícita a una llegenda -urbana o no- referent a un personatge de la nostra vila i la seva estada en un bar de dones que fumen de la zona alta de Tarragona "per a prendre una fanta". I d'aquí el renom i la llegenda prou coneguda.

Ha estat una setmana intensa i variada.
Dilluns, festa escolar. Visita a l'escola d'Hosteleria del Baix Penedès. Caminada pel passeig marítim de Coma-ruga -quines palmeres!- amb quatre gotes mal comptades.

Dimarts, sol i núvols. Quin maig més esborrajat! A Moore, Oklahoma, la cosa va anar d'una altra manera. Un tornado devastador va arrasar, en pocs minuts, bona part d'Oklahoma City. 
Com també va arrasar amb tot el que va poder, en roda de premsa, aquell expresident del govern que ja no porta bigoti però que continua generant els mateixos anticossos que fa una dècada.

Dimecres mor, als 79 anys, Georges Moustaki, l'últim gran intèrpret i compositor de la cançó francesa. Sempre ens quedarà París!

Dijous, berenar-sopar de bandera a Ordal. La millor xocolata desfeta del Penedès, sens dubte. Una estona d'allò més agradable en bona companyia.

Divendres, skype amb el Miquel, sempre reconfortant. Comença el rescat de l'alpinista Juanjo Garra i el xerpa Kheshap després de tres nits a l'Himàlaia. Tant de bo acabi bé el rescat. Només de pensar-hi m'esborrono.

Dissabte, matinal vilafranquina. Última sortida del cicle Coneguem l'entorn. Un  tomb per la vila i visita guiada al cementiri. El Xavier i el Ton ens han ofert una mirada paisatgística, arquitectònica, urbanística i patrimonial de Vilafranca d'allò més interessant. 
El dinar, a casa, amb una bona representació de les forces vives de la Conca i del Penedès. Amb sobretaula i algun comentari punyent: "llevar-se cada dia amb el país al cap és dur i esgotador. Quines ganes de viure en un país "normal"!
A la tarda-vespre, estelada d'espelmes gegant -unes 3000- i jornada reevindicativa a la rambla. Els parlaments, de perfil baix. Sap greu. Amb la feinada que se'ns gira!   De derrota en derrota fins a la victòria final.

S'ha acabat la setmana i estem a punt d'encetar-ne una altra. Bona setmana!