16 de maig de 2013

De "Radiacions" a "Tierra prometida" (del pont del Petroli de Badalona a l'Amèrica profund d'Obama)

Dimarts 14 TV3 ens va oferir "Radiacions", un telefilm de format teatral amb un duel interpretatiu de nivell: Ferran Rañé vs Francesc Orella. Escrit a quatre mans pel periodista Enric Juliana i l'escriptor Julià de Jodar. Dens i compacte. Això de remoure els fantasmes del passat i els records terribles d'un amor perdut tràgicament dóna vida.
El que em va animar a mirar-me'l va ser una altra contingència. I és que gairebé tota la pel·lícula transcorre al pont del Petroli de la platja de Badalona. Alguna cosa havia llegit sobre el pont, realment espectacular. Construït el 1965 per l'empresa CAMPSA i utilitzat com a pantalà de descàrrega fins el 1990. Pensat per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d'ús ciutadà i científic. Està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim del barri del Progrés, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m. El plató ideal per a una pel·lícula, vaja.
La visita es farà inevitable, ja ho veig.

Ahir al vespre, als cinemes Lauren de Vilanova, van passar "Tierra prometida", un drama de Gus van Sant interpretat per Matt Damon, Frances McDormand i Hal Holbrook. 
El fracking, les polítiques que certes corporacions energètiques duen a terme, fent prospecccions per tal de cercar energia -gas natural, petroli...- forma part de l'actualitat. I no només a l'Amèrica d'Obama sinó de la Catalunya central. Els riscos ecològics que comporta són manifestos i considerables.
Pel·lícula sense pretensions, d'estructura aparentment senzilla. Una pel·lícula amable. Les coses, però, no són tan simples. El rerafons no és tan ecològic, que també, sinó la moral del treball: fins a quin punt la pràctica de determinats treballs remunerats pot suposar una traïció als propis principis morals o identitaris. El dubte moral, en definitiva.
La pel·lícula te un to d'un neowestern i ens demostra que les ONG so són tan innocents com semblen, i que els treballadors de les corporacions industrials també són víctimes d'un sistema d'enganys i d'interessos. "No et preocupis, això que estem fent és només un treball" li diu un protagonista a l'altre. Demolidora frase quan s'està decidint el futur de la gent! 
I una moralina final: en la terra promesa, la terra és també de qui la treballa.