Avui he fet una donació de sang, com faig quan toca des de fa més de 25 anys, cada trimestre si es tracta de sang i cada mes si és de plasma.
Llegeixo a l’ARA d’ahir 1 de novembre una entrevista suggeridora a la Mar Gómez, periodista i escriptora, autora del llibre “Sangre”, que fa un recorregut sobre la sang a través de la medicina, la literatura, la religió o la identitat. “Les sagnies eren el paracetamol d’avui”, no em direu que no és un bon titular.
Recordo la reacció immediata del meu pare ara fa uns anys a una transfusió de sang. Va passar de mort a vida en poc temps i l’eufòria només li va durar una estona, però quina verborrea…
Recordo haver menjat sang, sense entrar en detalls, i que no em va entusiasmar.
El que sí m'entusiasma és la sang que raja en algunes pel·lícules dels germans Cohen - al film “Mort entre les flors” a tall d’exemple-. Mai no és gratuïta i sempre és benvinguda si el guió ho justifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú