Fronteres

Ahir, a la gala d’inauguració del Most Festival, vam poder veure ‘Frontera’, la darrera pel·lícula de la Judith Colell, un thriller històric que ens explica les aventures d’un grup de persones que, malgrat les amenaces, s’arrisquen a saltar-se les normes per ajudar els jueus que s’escapaven de la repressió nazi.
Núria Cadenes guanya el premi Proa amb una novel·la plena de pulsió ètica 'Qui salva una vida’ parteix de la història del seu besoncle, mossèn Joan, que als anys quaranta del segle XX, a Puigcerdà, va bastir una xarxa amb persones anònimes que, jugant-se la vida, van ajudar molts perseguits pel nazisme a passar la frontera.
El tema de les fronteres dóna molt de joc, de sempre. Tiro del XatGPT que em ve a dir que “ les fronteres són una creació humana, un intent d'ordenar l'infinit. Tracem línies sobre la terra com si el món pogués dividir-se en parts, però la natura no coneix límits: els rius segueixen el seu curs, el vent no s'atura davant d'un mur. Potser les fronteres diuen més de nosaltres que dels llocs que separen. /…/ I tanmateix, també ens recorden que cada frontera és una invitació a creuar-la, a mirar l'altre costat i reconèixer que, malgrat els murs i les distàncies, compartim la mateixa terra.” Prou correcte, oi?