Un parell de comentaris: 1) L’ensenyament del franquisme arriba tard i 2) En lloc de criminalitzar els joves i dir que són d’extrema dreta, ens hem de preguntar què hem fet malament.
Algunes iniciatives relacionades amb els 50 anys de la mort de Franco.
La de VilaWeb: ajudeu-nos a explicar la violència quotidiana del franquisme.
Aquesta setmana fa cinquanta anys de la mort de Franco, i un dels articles que preparem és l’explicació de com n’era, d’arbitrària i quotidiana, la repressió de la dictadura, que és una de les coses que es posa més en qüestió, tants anys després. Per això us demanem el vostre testimoniatge, el d’aquells que vàreu viure la dictadura.
La de la revista Sàpiens: Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Franco, dediquem un número doble a la seva figura i a les trames polítiques i econòmiques que va ordir. Un treball rigorós, profund i necessari per entendre per què aquell règim encara ressona en la nostra societat.
I, per fer-ho com cal, et convidem a brindar amb nosaltres: si et subscrius a Sàpiens abans del 16 de novembre, rebràs una ampolla de cava per obrir-la el 20N. Cinquanta anys després, tornem a brindar per la fi d’una dictadura.
Perquè recordar també és celebrar. Perquè la història no s’oblida: s’explica, s’aprèn i, de tant en tant, se celebra amb un brindis.
Afegeixo algunes reflexions sobre el tema.
El 20 de novembre farà 50 anys que va morir. Mai va fer cap tuit, esclar. Tanmateix, el seu fantasma és ben present a les xarxes. Mentre l’extrema dreta treu més pit que mai i enalteix amb impunitat el franquisme o penja el cartell d’assassí des d’una finestra del Parlament a Lluís Companys, la judicatura continua sent un mur insalvable per a les víctimes del franquisme.
La democràcia és fràgil i les enquestes no són gaire optimistes. Segons les entrevistes de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) d’aquest novembre, a Catalunya només quatre de cada deu homes joves d'entre 18 i 25 anys consideren que la democràcia és un sistema preferible a tots els altres.
50 anys de la mort de Franco Franco, tendència entre els joves: el preu d’un passat impune. Sílvia Marimon ARA 17/11/2025
https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/franco-tendencia-joves-preu-d-passat-impune_130_5556752.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=firmes&utm_content=20251115firmes
L’ensenyament del franquisme arriba tard: “Tenim un problema amb els temaris”. Ot Bou. VilaWeb 17/11/2025 https://www.vilaweb.cat/noticies/ensenyament-franquisme-instituts/
Ara és fer servir de manera ignominiosa el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les xarxes socials contra un enemic polític per tal de desacreditar-lo i anul·lar-lo políticament.
«Cop d'estat», l'article de @antoniseguramas naciodigital.cat/opinio/cop-des…
https://naciodigital.cat/opinio/cop-destat.html
En definitiva, és fer servir de manera ignominiosa el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les xarxes socials contra un enemic polític per tal de perjudicar-lo, desacreditar-lo, deslegitimar-lo, fer-li perdre temps i diners i, en darrera instància, anul·lar-lo políticament. Els polítics independentistes van ser pioners a patir aquesta forma indigna d’entendre la política que persegueix alimentar la confrontació per reduir el debat polític a blanc i negre, sense grisos, amb mi o contra mi, la qual cosa ha esdevingut el comportament habitual de la dreta i de l’extrema dreta.
I, lentament, si ningú hi posa remei, el govern d’Espanya sembla lliscar inexorablement cap a una conjuntura electoral que afavorirà a la dreta i l’extrema dreta que s’alimenten de fake news, rumors falsos, mentides i un odi exacerbat.
Franco. https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-xavier-montanya-es-van-legalitzar-els-motius-del-cop-destat-de-franco/
El llegat del dictador. El Temps 4/11/2025
https://www.eltemps.cat/article/66667/el-llegat-del-dictador?id_butlleti_enviar=423&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=el-llegat-del-dictador
Com més joves, més de dretes. Nacio Digital 5/11/2025 Neus Climent
Les percepcions són només això, però serveixen per entendre el rumb que segueix la societat. Algunes pistes de cap a on avança Catalunya les ha donat l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) que s'ha presentat aquest dimarts. Una de les dades més alarmants és que els joves, sobretot homes, cada cop abracen idees més properes a l'autoritarisme i a l'extrema dreta. El qüestionament del sistema democràtic, la crítica al feminisme i la negació de la violència de gènere o el negacionisme climàtic aterren amb força entre els menors de 25 anys.
Gemma Tarafa a CRÌTIC: "En lloc de criminalitzar els joves i dir que són d’extrema dreta, ens hem de preguntar què hem fet malament"https://mail.google.com/mail/u/0/?ogbl#inbox/WhctKLbmtMDhTfxFzHDQCnLvlwDLdfhSTsPDpntjgMDzVrBxjRxDTDNRcpBbPSggVBfXtRl
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú