Urgències

Dissabte passat a la tarda vaig anar al servei d’urgències de l’Hospital de Vilafranca. Una bronquitis molesta em tenia preocupat i pensava que valia la pena enllestir el tema abans de l’inici del pont.
No va ser una bona idea. Després de 30 minuts d’espera abans no m’atengués ningú em van derivar cap a la sala d’espera real, l’autèntica. Gairebé 50 persones, algunes per terra i d’altres dretes, esperant el seu torn.
Sento comentaris queixosos de persones que porten dues o tres hores d’espera però l’argument definitiu me’l dóna una persona coneguda que surt de la consulta després de cinc hores d’espera.
Passo pel taulell de recepció i anul·lo la meva visita. L’endemà diumenge, vigília de Reis, a les 8 del matí hi torno. En una hora em visiten, a toc de pito això sí, i amb la sala d’espera mig plena.
Constato que el sistema sanitari està col·lapsat, que no anem bé, i que hi ha massa metgesses i infermers catalans arreu del món i pocs allà on tocaria, a casa nostra.