Elon Musk i cia… a cagar a la via!

Podem ser molt crítics amb l'Elon Musk megalòman que ha emmerdat Twitter, amb tripijocs il·legals pel que sembla, i dona suport incondicional a Trump. A mi, de fet, em fa ja un pèl de fàstic el personatge.
El Temps especula sobre el futur que ens espera amb l’arribada d’Elon Musk al poder dels EEUU (Tot el que està arribant amb Elon Musk. El Temps 13/1/2025)
Amb Musk la ultradreta se sent més còmoda i legitimada per a expandir el seu relat tant com siga possible en base a intoxicacions, mitges veritats i mentides que arriben a un gruix de la població que cada vegada sent més atracció per l’extrema dreta i cada vegada infravalora més la democràcia. És difícil imaginar un suïcidi polític més tràgic que el que es pot pronosticar amb aquesta dinàmica.
Al nostre país no ens escapem d’aquesta espiral tan dramàtica. L’actuació indefensable en relació a uns quants casos judicials contra qualsevol falsa causa independentista del jutge Aguirre -que avui finalment es jubila!-, les noves informacions en relació a les estafes del nòvio poca-solta de l’Ayuso, les revelacions dels casos de policies infiltrats criminalment en col·lectius alternatius…
Vox deu la seva existència i el seu èxit electoral a aquestes pràctiques, Aliança Catalana també se’n beneficia –i fins i tot rep elogis per part de distingits propagandistes ultradretans del nacionalisme espanyol– i el PP, incomprensiblement, s’uneix a aquesta lluita ignorant que ells mateixos en seran víctimes si algun dia Musk i els seus culminen amb èxit el seu treball. Cal fer front a aquesta conjuntura des de tots els fronts possibles.
En un apunt meu del blog (Fer la llei a algú, 7/9/2017) deia que fer la llei a algú al DIEC2 és defineix com "imposar-li la pròpia voluntat". L'Alcover-Moll va més enllà: "véncer-lo, enganyar-lo, matar-lo, perjudicar-lo sia com sia". Convertir en un mur inflanquejable la Constitució és només una manera de fer-nos la llei.
A tots els qui ens volen fer la llei, ja sigui a títol personal o com a país, no els voldria cap mal terminal. Només que haguessin de fer llit uns quants anys… a 40 de febre! I que, en despertar, no coneguessin ni la mare que els va parir, que no en deu tenir cap culpa, segurament.