Trump ja ha pres possessió i ja se sap qui hi haurà al darrere de la seva administració. Joe Biden ja ens va advertir dies enrere: vull advertir d’algunes coses que em preocupen molt. Es tracta d’una perillosa concentració de poder en mans de molt poques persones ultrariques i de les perilloses conseqüències si el seu abús de poder queda sense control.
Sense embuts, Biden adverteix dels perills del complex industrial tecnològic en mans d’una oligarquia amb riquesa extrema, poder i influència que literalment ho amenaça tot: la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats bàsiques i una oportunitat justa per a tots de tirar endavant”. Sembla com si el president Biden hagués reservat les seves energies per al moment del comiat, diu Josep Ramoneda.
Preocupa el govern dels rics del cagar que hi darrere Donald Trump. Ja no som només davant un personatge histriònic i arrogant, com el 2016, sinó d'algú que pot acabar sent un titella d'una nova generació de megarics que no tenen cap respecte ni pel concepte de bé comú ni per les regles de la democràcia i el sistema de contrapesos instaurat pels pares fundadors. Aquesta barreja de fe sense límits en la tecnologia, al marge de tota ètica, i menyspreu per les institucions tradicionals resulta encara molt més inquietant i recorda temps molt foscos de la història. ( L'oligarquia que s'amaga darrere de Trump. ARA 19/1/2025)
A la presa de possessió hi eren tots els brolIgarques, una contracció de bro (abreviatura de germà, en anglès) i oligarca, que aquests dies ha inundat els mitjans de comunicació per explicar la influència d’aquesta nova aristocràcia, formada per figures com Elon Musk, Mark Zuckerberg, Peter Thiel, David Sacks o Marc Andreessen, en el nou govern de Trump. I sense ànims de dissimular: hi eren per fer negoci.
Aquesta ambició connecta amb el concepte de tecnofeudalisme, una idea desenvolupada en l’última dècada per economistes i teòrics socials per descriure l’evolució del capitalisme. Aquesta teoria explica com les grans empreses tecnològiques han passat de ser competidores en mercats oberts a convertir-se en monopolis que controlen infraestructures essencials, recursos digitals i dades personals, i concentren un poder immens de manera similar als senyors feudals medievals. En aquest context, els ciutadans es converteixen en dependents d’aquestes plataformes per treballar, comunicar-se o consumir, mentre els seus drets i la seva autonomia es redueixen. (Dels oblidats als broligarques. Núria Ferragut ARA 26/1/2025).Com diu Alfredo Pascual, periodista, a la xarxa X el Rubicó del capitalisme era això, corrompre la vida pública fins que la societat pensi que els seus interessos coincideixen amb els de les grans corporacions. Si és així ja hem begut oli! Mala peça al teler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú