Relació avis i nets

Bárbara Julbe a l’’ARA Criatures del 15 de gener analitza què fa que la relació entre avis i nets sigui tan especial? I la clava: a diferència dels progenitors, que han de posar límits, els avis tenen un altre rol més permissiu i d’acompanyament, però la seva funció no és la de criar els nets.
En el sistema familiar, avis i nets es relacionen amb un magnetisme especial. Una relació particular, majoritàriament positiva, que no es dona en la mateixa intensitat entre pares i mares envers els fills. Els avis, en aquest cas, estimen amb devoció els nets i els nets senten admiració pels seus avis, sense que els anys restin força a aquest vincle.
Del que es tracta, entre tots, és de saber trobar l’equilibri en què cadascú trobi el seu paper.
Javier Wilheim, psicòleg expert en famílies i adolescents, diu que està més permès socialment que els avis transgredeixin les normes dels pares i està bé que així sigui perquè, d’aquesta manera, els avis esdevenen un refugi emocional.
És tasca dels progenitors criar i posar límits. Els avis, en canvi, han de tenir un altre rol més permissiu i d’acompanyament o, fins i tot, de trencar alguns d’aquests límits que li vinguin de El rol dels avis no és fer de pares, perquè els avis no estan en l’energia de criar, sinó en la d’acompanyar en la criança , diu Vicky Mateugust.
Assegura Jaume Cela, que en aquesta experiència d’avi una de les facetes que més li agrada és veure “com els fills fan de pares i com, a vegades, també la pifien... Tot plegat és divertit i apassionant alhora”.
Cada cop més parelles decideixen no tenir fills i els seus pares també han d'acceptar que no tindran nets. Estem parlant del dol silenciós de no ser avis, però això ja és una altra història.