Duran ( i) LLeida

Llegeixo a VilaWeb que després de Jordi Pujol, Salvador Illa recupera també Duran i Lleida i que serà una reunió a porta tancada que forma part de la ronda que Illa manté amb diversos líders polítics. Una recepció anunciada a so de bombo i platerets, perquè se n’enteri tothom, vaja. I em pregunto quina altra toia deu tenir a la llista d’espera el president Illa.
Em provoca una certa sorpresa però la veritat és que no m’estranya. Encaixa perfectament en aquesta manera de governar que vol ser “acollidora”, d’ordre i seny, al servei de tots els catalans i que no qüestiona l’ordre establert.
A l’editorial d’avui de VilaWeb en Partal es despatxa a gust. Ve a dir que després de l’1 d'octubre, tot allò substancial que passa en aquest país té relació amb aquell dia. I traure a passejar Duran i Lleida un primer d'octubre no és sinó una manera de mostrar en públic la por que tenen de la Catalunya que ja no entenen.
No cal patir que el tenim ben col·locat. Duran Lleida és president de la patronal de supermercats espanyola i conseller de la filial d'Aena al Brasil, poca broma.
Duran va fer, des de CiU, tant com va saber i va poder per impedir la independència de Catalunya. Va arrossegar riu avall la carrera política pròpia i les sigles d’un partit històric, Unió Democràtica de Catalunya.
És un demòcrata cristià de cap a peus que ha passat de ser un catalanista moderat a justificar l’aplicació del 155. De ser el possible successor de Jordi Pujol a votar el PSC-PSOE.
Em pregunto, fent un salt temporal considerable, què hagués passat als amfiteatres romans amb els pobres lleons si, en lloc d’haver-se-les de tenir amb cristians porucs i famèlics, s’haguessin hagut d’encarar amb demòcrates cristians com en Duran Lleida -la i ja fa temps que l’ha fet caure-. 

Pobres lleons!