L'edatisme és la discriminació per motius d'edat, un fenomen que afecta tant les persones grans com les joves i que sovint es manifesta a través d'actituds condescendents, llenguatge despectiu o infantilització.
Aquesta discriminació pot tenir greus conseqüències per a la salut mental i física de qui la pateix, limitant la seva autonomia i drets.
L’esperança de vida no ha parat de créixer, mentre descendeix la natalitat. El 2035 el 26% de la població tindrà més de 65 anys. Alguns sociòlegs ja parlen de l’existència d’una quarta edat, a partir dels 89 anys. Sigui com sigui l’envelliment progressiu de la població suposa un dels majors reptes als quals han de fer front les societats occidentals.
La perllongació de la vida ha evolucionat la manera com percebem i entenem la vellesa.
Enfront d’una societat que tendeix a entronitzar la joventut, la veu de les persones de més edat comença a fer-se escoltar.
Vivim la paradoxa que tothom vol viure més anys, però ningú no vol envellir.
Experiències com les d‘Alella Poble Cuidador, una xarxa de suport comunitari del Maresme que fomenta les trobades intergeneracionals i els acompanyament a les persones que es troben soles, són molt recomanables. https://alella.poblesquecuiden.org/
Destaco i comparteixo el paràgraf final de l’assaig Generació Tap (Josep Sala i Cullell, Ara llibres 2020 pàg. 226): La successió biològica és tan implacable com necessària i tots plegats passarem avall. El dubte és si serem capaços d’aprendre dels errors i deixar el món una mica millor als que vinguin a continuació. Perquè, si no, de què haurà servit tot plegat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú