Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

30 de gener del 2024

Calçotades

L’últim diumenge de gener, es donava el tret de sortida de la campanya de calçots. Això abans, que ara ni el calendari és el que era. Es desdibuixen les estacions, les fronteres i els horaris. Els vallencs Figa Flawas arrenquen la temporada de calçotades.
Al reportatge de la revista La Fura hi ha molta informació calçotaire (Un bon manat de calçots. La Fura 19/1/2024).
Fa gairebé 50 anys que faig calçotades. 2 o 3 cada any i des de fa 30 anys que organitzem una calçotada amb una colla d’amics. Som 8 o 10 ànimes que amb prou ens ens mengem la meitat de calçots que es menja l’excampió del concurs de calçots de Valls, l’Adrià Wegrzyn: 221 calçots, 3,135 kg nets, engolits en 45 minuts, superat diumenge passat per l’Antonio González que es va menjar 240. Una animalada!
Us adverteixo dels errors imperdonables a les calçotades, segons el màxim expert a Catalunya.
I ja per acabar un artefacte per coure molts i molts calçots. Una màquina XXL per coure fins a 1.400 calçots simultàniament. L'invent d'un ferrer de Vinebre. Josep Nogués fa 40 anys que inventa andròmines de tota mena per resoldre necessitats o simplement per passar-ho bé.
Bona calçotada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada