13 de maig de 2015

Encanyant tomaqueres

Ara fa una hora, a 1/4 de 8 de la tarda, haig de resoldre un dilema vital. O em poso a encanyar les tomaqueres i a fer jardineria al pati de casa o m'enfilo cap al saló de plens de l'ajuntament a escoltar el pregó de Fires.

I tallo pel dret. El petit hort urbà -posats a ser esplèndids- i el jardí de petit format em reclamen de fa dies. M'he escaquejat la darrera setmana però ha arribat un punt que això ja no es pot deixar estar.
Omplo una bossa industrial d'herbes, netejo el pati, escavallo les tomaqueres, les encanyo, i rego totes les plantes que tinc a l'abast. Tot plegat, 3/4 d'hora ben aprofitats.

En aquestes estones que feinejo a mode de pagès, en silenci i sense neguits, la ment es relaxa de manera excepcional.
Estic manipulant les tomaqueres, els enciams i les cebes que jo mateix he plantat setmanes enrera. Les he vist créixer i, sense anar més lluny, avui per sopar ens menjarem unes cebes tendres de la collita pròpia.

Sóc la primera generació d'un nissaga de pagesos i ramaders d'arrels telúriques. I, de tant en tant, aquestes arrels m'embolcallen. En aquests moments penso que, tard o d'hora, acabaré fent de pagès, a temps parcial això sí, per poder palpar, dia a dia, els fruits saborosos.