Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

14 de maig del 2015

Campanya electoral poètica

La casualitat ha fet coincidir la setmana de la poesia barcelolina amb la campanya electoral a les municipals. Difícil de combinar. Com un ou i una castanya? 

Una impostura monumental no es pot comparar amb l'essència del llenguatge... i de la vida.

L'economia de mots i de pàgines, que resulta imprescindible per fer-se entendre, ben pròpia de la poesia no té res a veure amb la literatura fàtua, amb el llenguatge buit i retòric de les campanyes electorals, en general. Som el que escrivim.

Potser sí que la campanya és un estat mental de 15 dies. Dies de brutície, d'intoxicació visual a la via pública, de mentides o, a tot estirar, de mitges veritats, d'impostura radical. Una llosa massa gran, i prou que ho sabem a Vilafranca. Potser valdria la pena hibernar.

Cap programa electoral d'un centenar de pàgines no té el nervi ni el tremp d'un haiku. 
O no?

Que canti un grill 
no et fa sentir
tant sol a l'infinit. (Josep Masats)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada