Sang

Avui he fet una donació de sang, com faig quan toca des de fa més de 25 anys, cada trimestre si es tracta de sang i cada mes si és de plasma.
Llegeixo a l’ARA d’ahir 1 de novembre una entrevista suggeridora a la Mar Gómez, periodista i escriptora, autora del llibre “Sangre”, que fa un recorregut sobre la sang a través de la medicina, la literatura, la religió o la identitat. “Les sagnies eren el paracetamol d’avui”, no em direu que no és un bon titular.
Recordo la reacció immediata del meu pare ara fa uns anys a una transfusió de sang. Va passar de mort a vida en poc temps i l’eufòria només li va durar una estona, però quina verborrea…
Recordo haver menjat sang, sense entrar en detalls, i que no em va entusiasmar.
El que sí m'entusiasma és la sang que raja en algunes pel·lícules dels germans Cohen - al film “Mort entre les flors” a tall d’exemple-. Mai no és gratuïta i sempre és benvinguda si el guió ho justifica.

Dia de tots sants i dia dels difunts. La Xè i el seu viure sense baranes

Dies per pensar en els que estimem i que no hi són. Però que sí que hi són, en realitat, i ens acompanyen, perquè ja formen part de nosaltres (Xavier Antich).
I què em dieu del dol? “El temps ho cura tot”, però a la seva manera: el temps ens mata a tots. (Eva Piquer).
Ja fa més de mig any que trobem a faltar la Xè. Aquests dies hi ha portes obertes a casa seva pels familiars i amics. Es podem recollir, com a record i per tal de donar-los una segona, o tercera o quarta vida més de sis mil llibres i multitud d’estris i objectes domèstics.
Doncs sí, ahir dia de tots sants i avui dia dels difunts, com la resta de dies de l’any, la trobem a faltar. Trobem a faltar la Xè i el seu viure sense baranes.

Rosalia

Alguns comentaris elogiosos sobre la Rosalia.
En poc més de 24 hores, 'Berghain', la nova cançó de Rosalía, ja acumula prop de 4 milions de visualitzacions a YouTube. El crític musical i cap de Cultura de l'ARA, Xavi Cervantes, ha escoltat a consciència el nou treball de la cantant catalana i ens en fa una lectura en profunditat.
Llegeix la crítica: https://ara.cat/cultura/musica/rosalia-estrena-berghain-primera-canco-disc-lux_1_5542157.html
El músic i director Jordi Savall destaca els coneixements musicals de Rosalía després de fer-se públic el primer avançament del nou disc de la cantant. Escolta la conversa sencera al #NitCatRàdio: https://3cat.cat/3cat/jordi-savall-la-musica-es-lunic-cami-que-ens-queda-no-pot-mentir/audio/1259248/
@BernatDedeu
La formació musical ha de ser clàssica. Després, amb la base apresa, fots el que vulguis. T’ho aconsella una compatriota.
@DucMantua
La Rosalía, t’agradarà o no, però artísticament està a anys llum per davant de tota la resta d’artistes de la seva generació. I aquest avançament apunta a quelcom sensacional.
@cinefiliacult
Rosalía es una artista total❤️
Gonza Gallego @gonzagallego_
'Berghain 'es un disparo a la cabeza, es extrema, asfixiante, arriesgada, bellísima en su caos, una búsqueda de luz desesperada y un salto al vacío rotundo. Visualmente exquisita. Doy gracias de compartir tiempo con una artista de la talla de Rosalía.
Esta tía se ha puesto a cantar OPERA en ALEMÁN mezclado con español e inglés con una orquesta y unos visuals que parece una película no hay ni un solo artista en el panorama nacional ni internacional que esté haciendo lo que está haciendo ella qué locura
https://x.com/i/status/1982845134753746993osalia

No anem a l’hora

Ja s’ha portat a terme el canvi d’hora de l’octubre del 2025. Llegir-ne més
https://www.vilaweb.cat/noticies/canvi-hora-hivern-rellotge/
Recullo algunes opinions interessants sobre el tema.
El debat no hauria de centrar-se en l’horari d’estiu o d’hivern, sinó en el ritme de vida d’aquest país… dinar a les 15:00, botigues obertes fins a les 21:30 o més tard, sopar a les 22:00 i el prime time televisiu a les 22:45. és impossible no estar cansats col·lectivament. (Llorenç @LGranell)
Matinar a les 6.30h, col·legis oberts a les 8.00h i comerços a les 9.00h, dinar a les 13.00h, botigues tancades a les 19.00h, sopar a les 20.00h i a les 22.30h al llit. Com a Itàlia, Croàcia o Grècia. L'únic canvi horari que desitjo és aquest. (Pep Antoni Roig @quadern_tactil)
S’ha de tornar a l’horari català, el dels nostres besavis. Llevar-se a les 6, començar a treballar a les 7, dinar a les 12-13, sopar a les 19-20. Dormir a les 22. I per això cal tornar a la nostra hora, la britànica. Ja ho diu la dita, a l’agost a les set ja és fosc! (Guerau ||*|| @Guerau06)
https://www.vilaweb.cat/noticies/horari-desfasat-paisos-catalans-franco-nazisme/
Posats a triar, em quedo amb l’horari d’hivern, l’actual. Que s’hi vegi a les 7 m’està la mar de bé. Llevar-se d'hora, fer els àpats d’hora i anar a dormir d’hora.

Sarkozy i el comte de Montecristo

Veure un expresident a la garjola no és una cosa gaire habitual, malauradament.
Així és la vida de Sarkozy a la presó: una cel·la de 9m² i escortes les 24h
Llegeixo a l’ARA que l'expresident de la República francesa compleix una condemna de cinc anys per associació il·lícita per haver rebut diners del règim libi de Moammar al-Gaddafi en el cas del finançament de la campanya electoral del 2007.
Tot i la saturació, Sarkozy ocupa una cel·la individual de l'ala d'aïllament. En aquesta àrea, els presos no tenen cap contacte amb altres interns. L'expresident està en aïllament per evitar que altres reclusos el puguin molestar, agredir o fotografiar. La seva cel·la té 9 m², un llit, un vàter i dutxa, un televisor, un escriptori, una línia telefònica controlada i una placa per cuinar.
Sarkozy també té escorta policial les 24 hores. En un gest sense precedents, el ministre de l'Interior ha decidit situar dos agents a l'interior de la presó que vetllaran perquè el conservador no pateixi cap agressió. La decisió ha rebut les crítiques dels vigilants de la presó, que veuen com es posa en dubte la seva capacitat de garantir la seguretat dels interns.
Com tots els presos, Sarkozy té dret a tres visites a la setmana, a més de les dels seus advocats.
Durant les primeres hores, l'exinquilí de l'Elisi va fer esport i va començar a escriure un llibre en què relatarà el seu pas per la presó. També s'ha endut dos llibres per llegir: una biografia de Jesús i el clàssic d'Alexandre Dumas “El comte de Montecristo”, que relata l'empresonament injust i posterior fugida del protagonista.
Dubto que la tria llibresca sigui la més encertada en el seu cas. I dubto que el llibre que sembla ser que ha començat a escriure sigui cap èxit de vendes.
És un cadàver polític i mediàtic. Punt i final. I ho dic sense cap mena d’animadversió ni empatia envers la seva persona. Bon vent i barca nova!

Patti Smith i Horses. Arriba un moment en què de tot fa ja 50 anys

Llegeixo al suplement dominical de l’ARA que se celebren els 50 anys de l’àlbum Horses de Patti Smith. Com passa el temps!
Al Montblanc de la 2a meitat dels 70, a la mítica discoteca Carnaby, quan punxaven la Patti Smith volia dir que s’acabava l’estona de ball lent i començava el rock de debò debò.
Si estaves de sort i t’havies pogut arrapar a una mossa maleïes els ossos de tots els parents de 1r grau del disc jockey en sentir les primeres notes de la Patti. Si no havies estat de sort, te n’alegraves perquè podies tornar a la pista a suar la cansalada durant mitja hora més, fins a la propera tongada de temes lents.
Ara, 50 anys després, encara m’agrada la Patti Smith. Encara l’escolto tot sovint. I encara belluga la punyetera. Llarga vida al rock'n'rol…

La Sénia, país del moble

Hem estat el cap de setmana passat a la Sénia, molt ben acollits per la Susanna i el Sergio. Per un doble motiu, passar un cap de setmana en bona companyia i visitar la fira d’artesania de la fusta i moble i també les botigues de mobles.
La fira és una delícia. Quina mà de coses que es poden fer artesanalment amb traça i paciència!
Visitar les botigues de mobles, en jornada de portes obertes, també ha estat una grata experiencia. I, naturalment ens hem firat, una taula i un sofà pel menjador de la casa nova.
El camp d’aviació de la Sénia es mereix una visita guiada, com els voltants del pantà d’Ulldecona.
La parla de la gent de l’Ebre, peculiar i agradable, fa de molt bon sentir.
Doncs això, una sortida de proximitat reconfortant i molt recomanable.

L'Islam també va formar part de la història de Catalunya

Dolors Bramon, Dra. en filosofia, filologia semítica i història medieval. Professora d'estudis àrabs i islàmics ha pronunciat la conferència “L'Islam també va formar part de la història de Catalunya” en el marc de les activitats de L’AULA d’Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Interessant, rigurosa, trencadora de relats pseudohistòrics i maliciosos… i fins i tot divertida. Hem rigut i hem somrigut amb ganes.
Amb una conclusió demolidora: “Abans vàrem ser moros que catalans i molt probablement tots tenim, entre d’altres, avantpassats que varen ser musulmans”. Clar i català. I a qui li piqui que es rasqui.

La condició humana i la causa jueupalestina

Hannah Arendt fou una politòloga alemanya d'origen jueu que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat. Entre les seves obres destaquen "Els orígens del totalitarisme" i "Eichmann a Jerusalem"
Va idear el concepte de la banalitat del mal per explicar com els que varen permetre el genocidi jueu varen ser persones buròcrates que eren gent ordinària, criatures del seu temps. Persones que no eren essencialment malvades van renunciar a qüestionar ordres.
Les reflexions d’Arendt són, malauradament pertinents en l’actualitat. Sembla que no pugui ser, que les víctimes es puguin convertir en botxins, oi?

Genocidi

¿Hem de discutir si això és massacre, crims de guerra, genocidi o monstruositat? Fer-ho només ha servit per dissimular i pervertir el fet vergonyós que les nacions d’Europa han estat incapaces de moure un dit per evitar aquests fets, portin el nom que portin. Ni els sofistes de la Grècia clàssica, ni les discussions bizantines, ni les disputes escolàstiques van ser tan infructuoses. (Jordi Llovet)
El silenci, la hipocresia, el relativisme de pa sucat amb oli, la passivitat i la fredor que hi ha hagut amb Gaza cremaran a la consciència d’Europa. Una fallida moral a gran escala. (Ot Bou)
Doncs això, un genocidi retransmès en directe des de fa un parell d’anys. Un genocidi interminable.