Hannah Arendt pensava lliurement. La banalitat del mal, una aportació cabdal de Hannah Arendt, és la capacitat de les persones per transformar actes cruels en rutines quotidianes, tractant-los com si fossin tasques normals.
Per a Arendt la banalitat del mal era la incapacitat de reflexió sobre per què es fa allò que es fa. Al seu llibre Eichmann in Jerusalem defineix Eichmann com una persona que havia renunciat a reflexionar sobre la capacitat crítica que ens defineix com a persones.
Arendt ens convida a mantenir-nos alerta davant les amenaces de la manipulació, la desensibilització i la normalització de la violència alhora que considera la participació política activa una cosa essencial per evitar la deriva cap a la violència i la guerra, és a dir, l'absència de política.
El biopic sobre Arendt que el 2012 va dirigir Margarethe von Trotta va general una onada de rebuig entre bona part de la comunitat jueva. Al contrari que Eichmann, ella va decidir pensar pel seu compte, i ho va pagar amb el rebuig que va rebre el llibre i el film, també per part de persones que valorava i estimava.
La història del criminal Eichmann és de cine. La seva detenció, trasllat, enjudiciament, condemna i execuciò demostren l’astúcia i el saber fer del servei secret israelià, sens dubte.
No aplaudiré pas una actuació d’aquest calibre però, i ho dic amb tota contundència, jo no hagués mogut ni un dit per evitar-la.
No aplaudiré, ni justificaré tampoc cap de les actuacions de les autoritats de l'estat d’Israel des de fa molts anys a Palestina.
I ja per anar acabant, estic fart de sentir que es qualifiqui d'antisemita tothom qui critica els crims de guerra d'Israel.
En cap cas el “tot per la pàtria” justifica cap injustícia, i encara més cap crim. Ni a Alemània, ni a Israel… ni tampoc a l’Estat Espanyol.
4 de juliol del 2025
3 de juliol del 2025
Quatre coses que he après sobre el 'phishing' aquesta setmana
Aquesta setmana he patit un intent de 'phishing' , estafa a través de la xarxa. I he après quatre coses. D’això se’n dia aprendre a bastonades.
Els ciberdelinqüents no perden cap oportunitat per actuar. En un article d'opinió de l'Equip de Dret Bancari del Col·lectiu Ronda (‘Phishing’: la responsabilitat -quasi- objectiva dels bancs) queda clar que any rere any, s’incrementa exponencialment el nombre de casos denunciats de robatori de dades, suplantació d’identitat i, en general, atacs cibernètics contra el patrimoni.
Centenars de milers de denúncies que descriuen tot tipus de pràctiques criminals i ben sofisticades, perpetrades per uns ciberdelinqüents que cada vegada adopten tècniques més sofisticades per desenvolupar la seva activitat criminal i obtenir fraudulentament la informació de seguretat (claus secretes, números PIN, contrasenyes…) que els permetran fer compres online, ordenar transferències o contractar préstecs al nostre nom.
Et poden estafar de mil maneres, i cap de bona. Hi ha un mercat negre de compravenda de dades que no para quiet pel que sembla.
El que sí que podem fer és fer cas del sentit comú i no posar les coses fàcils als ciberdelinqüent, que prou que costa.
Els ciberdelinqüents no perden cap oportunitat per actuar. En un article d'opinió de l'Equip de Dret Bancari del Col·lectiu Ronda (‘Phishing’: la responsabilitat -quasi- objectiva dels bancs) queda clar que any rere any, s’incrementa exponencialment el nombre de casos denunciats de robatori de dades, suplantació d’identitat i, en general, atacs cibernètics contra el patrimoni.
Centenars de milers de denúncies que descriuen tot tipus de pràctiques criminals i ben sofisticades, perpetrades per uns ciberdelinqüents que cada vegada adopten tècniques més sofisticades per desenvolupar la seva activitat criminal i obtenir fraudulentament la informació de seguretat (claus secretes, números PIN, contrasenyes…) que els permetran fer compres online, ordenar transferències o contractar préstecs al nostre nom.
Et poden estafar de mil maneres, i cap de bona. Hi ha un mercat negre de compravenda de dades que no para quiet pel que sembla.
El que sí que podem fer és fer cas del sentit comú i no posar les coses fàcils als ciberdelinqüent, que prou que costa.
2 de juliol del 2025
Incendis
L'incendi de Torrefeta ja està estabilitzat, però els bombers hi continuen treballant.
Ha estat un incendi de característiques molt violentes i imprevisibles, amb puntes de velocitat de 28 km/h, una de les més altes registrades mai a Europa.
Recordo l’únic incendi que he viscut en directe, a Montblanc els anys 80, i encara m’esgarrifo només de pensar-hi. Una temperatura, una fumera i una por foramida.
També recordo la peça teatral Incendis del dramaturg libanès Wajdi Mouawad, damb la participació d’Oriol Broggi i la Perla 29. El febrer de 2012, a la Biblioteca de Catalunya. Memorable.
Incendis és clarament una tragèdia moderna amb reminiscències clàssiques. Uns personatges que lluiten aferrissadament contra un destí que els va en contra. Una adaptació moderna del mite d’Èdip però que s’embranca amb un món complex i feroç com és el d’avui.
Com diu l’autor, "Hi ha veritats que només poden ser revelades a condició de ser descobertes”.
Ha estat un incendi de característiques molt violentes i imprevisibles, amb puntes de velocitat de 28 km/h, una de les més altes registrades mai a Europa.
Recordo l’únic incendi que he viscut en directe, a Montblanc els anys 80, i encara m’esgarrifo només de pensar-hi. Una temperatura, una fumera i una por foramida.
També recordo la peça teatral Incendis del dramaturg libanès Wajdi Mouawad, damb la participació d’Oriol Broggi i la Perla 29. El febrer de 2012, a la Biblioteca de Catalunya. Memorable.
Incendis és clarament una tragèdia moderna amb reminiscències clàssiques. Uns personatges que lluiten aferrissadament contra un destí que els va en contra. Una adaptació moderna del mite d’Èdip però que s’embranca amb un món complex i feroç com és el d’avui.
Com diu l’autor, "Hi ha veritats que només poden ser revelades a condició de ser descobertes”.
29 de juny del 2025
Dia de l'Orgull LGTBIQ+
Des del Comitè 28J i la Ruda han programat un seguit d’activitats al voltant de la commemoració del Dia de l’Orgull LGTBIQ+ que s’ha celebrat aquest dissabte 28 de juny.
El col·lectiu LGTBI denuncia que el sistema sanitari no està preparat per una atenció correcta. La medicina el que veu és el sexe i el cos, i no es planteja gaires preguntes més.
Molt em temo que la majoria de mortals no sanitaris tampoc estem del tot al cas. Hi ha un dossier de l’ARA del tot aclaridor: ‘La revolució del gènere’. ARA feminismes 28/6/2021. Lara Bonilla, Marta Rodríguez Carrera i Thaïs Gutiérrez Vinyets. https://ja.cat/revoluciogenere
Home i dona. Masculí i femení. Aquesta classificació binària del món en deixa fora moltes persones que no s’hi identifiquen. Són persones amb altres identitats de gènere i orientacions sexuals representades per la sigla LGTBIQA+. Les noves generacions reivindiquen aquesta diversitat i empenyen la societat a ampliar la mirada més enllà dels genitals.
Rosa Almirall, directora de Trànsit, explica que hi ha dues teories, situades als extrems. Hi ha un corrent biologicista que intenta explicar la identitat de gènere amb paràmetre biològics (“per un gen diferent que s’està buscant, per una estructura cerebral diferent en identitats masculines o femenines...”), mentre que a l’altra banda hi ha un corrent que nega el biologicisme i assumeix altres criteris, com ara la construcció social. “Penso que hi ha una barreja de les dues coses, probablement hi ha alguna cosa biològica i també de construcció social, però no sabem en quin percentatge”.
El col·lectiu LGTBI denuncia que el sistema sanitari no està preparat per una atenció correcta. La medicina el que veu és el sexe i el cos, i no es planteja gaires preguntes més.
Molt em temo que la majoria de mortals no sanitaris tampoc estem del tot al cas. Hi ha un dossier de l’ARA del tot aclaridor: ‘La revolució del gènere’. ARA feminismes 28/6/2021. Lara Bonilla, Marta Rodríguez Carrera i Thaïs Gutiérrez Vinyets. https://ja.cat/revoluciogenere
Home i dona. Masculí i femení. Aquesta classificació binària del món en deixa fora moltes persones que no s’hi identifiquen. Són persones amb altres identitats de gènere i orientacions sexuals representades per la sigla LGTBIQA+. Les noves generacions reivindiquen aquesta diversitat i empenyen la societat a ampliar la mirada més enllà dels genitals.
Rosa Almirall, directora de Trànsit, explica que hi ha dues teories, situades als extrems. Hi ha un corrent biologicista que intenta explicar la identitat de gènere amb paràmetre biològics (“per un gen diferent que s’està buscant, per una estructura cerebral diferent en identitats masculines o femenines...”), mentre que a l’altra banda hi ha un corrent que nega el biologicisme i assumeix altres criteris, com ara la construcció social. “Penso que hi ha una barreja de les dues coses, probablement hi ha alguna cosa biològica i també de construcció social, però no sabem en quin percentatge”.
27 de juny del 2025
Vergonya aliena… i també pròpia
Vergonya aliena quan sento que l’1% més ric del món ha guanyat prou diners des del 2015 per posar fi a la pobresa 22 vegades. Dit d'altra manera, les 3.000 persones més riques del món, totes milmilionàries, acumulen el 14,6% del PIB mundial mentre que es preveuen 2,9 milions de morts en els propers cinc anys per les retallades en cooperació internacional. Entremig de les guerres ens oblidem del conflicte permanent de la pobresa mundial.
Vergonya aliena pel paper trist i lamentable de la Unió Europea en tots els conflictes que ens tenallen i als quals és incapaç de donar una resposta justa.
Vergonya aliena per les decisions preses pels capitostos de l’OTAN en relació a invertir el 5% del PIB en armament.
Vergonya aliena pel sistema judicial de l’estat espanyol, per la justícia en general, els òrgans dirigents de la qual està en mans de funcionaris perversos i incontrolats.
Vergonya aliena per polítics com ara Felipe González, que esclata contra l’amnistia i amenaça de deixar de votar el PSOE. Ell, el de “OTAN de entrada NO”, amb la seva impostura, incapaç de plegar i retirar-se definitivament, d’una punyetera vegada vaja. Com s’atreveix a dir que "Com podem demanar perdó a uns delinqüents?" Ell, que durant 14 anys va ser president de govern, incapaç de desmantellar, modernitzar i democratitzar els aparells de l’estat, i de posar ordre en un partit socialista que quan ell va plegar feia aigües per tot arreu. I ara vol alliçonar-nos a tots plegats…
Vergonya aliena pel paper trist i lamentable de la Unió Europea en tots els conflictes que ens tenallen i als quals és incapaç de donar una resposta justa.
Vergonya aliena per les decisions preses pels capitostos de l’OTAN en relació a invertir el 5% del PIB en armament.
Vergonya aliena pel sistema judicial de l’estat espanyol, per la justícia en general, els òrgans dirigents de la qual està en mans de funcionaris perversos i incontrolats.
Vergonya aliena per polítics com ara Felipe González, que esclata contra l’amnistia i amenaça de deixar de votar el PSOE. Ell, el de “OTAN de entrada NO”, amb la seva impostura, incapaç de plegar i retirar-se definitivament, d’una punyetera vegada vaja. Com s’atreveix a dir que "Com podem demanar perdó a uns delinqüents?" Ell, que durant 14 anys va ser president de govern, incapaç de desmantellar, modernitzar i democratitzar els aparells de l’estat, i de posar ordre en un partit socialista que quan ell va plegar feia aigües per tot arreu. I ara vol alliçonar-nos a tots plegats…
Tenint en compte que va ser elegit secretari eneral del PSOE al congrés de Suresnes del 1974, on es reivindicava el dret d'autodeterminació, això de Felipe González actuant com a palanganer de PP/Vox és de traca Corrupció política i moral.
Vergonya aliena pel penós funcionament de la DGAIA, que hauria hagut de ser modèlic pel bé del país.
Vergonya aliena per la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel”, del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic de Vilafranca. No aporta res, és simplona i irrellevant i no té cap gràcia, ni tan sols la ubicació és encertada. Totalment prescindible.
Vergonya aliena perquè els darrers 25 anys no han comportat una millora apreciable ni del meu país ni del món mundial.
Com a país ens hem engreixat això sí -hem passat de 6 a 8 milions- però no tenim pas una figura esbelta sinó plena de greixos i sacsons. Ni l’estat espanyol, ni Europa ni cap altre indret del món ha millorat apreciablement, ans el contrari. Ni s’albira cap canvi en positiu a curt termini, que encara és més frustrant. Doncs això vergonya aliena i també pròpia, per la part que em toca, que no em vull pas escapolir-me.
Vergonya aliena pel penós funcionament de la DGAIA, que hauria hagut de ser modèlic pel bé del país.
Vergonya aliena per la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel”, del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic de Vilafranca. No aporta res, és simplona i irrellevant i no té cap gràcia, ni tan sols la ubicació és encertada. Totalment prescindible.
Vergonya aliena perquè els darrers 25 anys no han comportat una millora apreciable ni del meu país ni del món mundial.
Com a país ens hem engreixat això sí -hem passat de 6 a 8 milions- però no tenim pas una figura esbelta sinó plena de greixos i sacsons. Ni l’estat espanyol, ni Europa ni cap altre indret del món ha millorat apreciablement, ans el contrari. Ni s’albira cap canvi en positiu a curt termini, que encara és més frustrant. Doncs això vergonya aliena i també pròpia, per la part que em toca, que no em vull pas escapolir-me.
26 de juny del 2025
Cal saber com engegar a la merda… o a cagar a la via que ve a ser el mateix
Alba Cardalda, psicòloga i neurocientífica, ho té clar i net: No sabem com engegar a la merda. Aquesta és la tesi del llibre “Com engegar a la merda de manera educada” (Rosa dels Vents, 2025).
Diu que sí, que en general tenim molta necessitat d’engegar a la merda però que no sabem com fer-ho, no sabem com marcar límits.
Els límits són la barrera simbòlica i invisible a través de la qual diem "Per aquí, no". Marca la manera com ens poden tractar i com tractem nosaltres. I són personals, per a mi poden ser uns i per a tu uns altres.
A la pregunta de com es posen els límits respons que l’ideal és fer-ho tenint en compte els sentiments de l’altre i sent alhora honestos amb nosaltres mateixos.
Defineix una relació sana com aquella on pots ser tu mateix i expressar com et sents sense ser jutjat. I on hi ha una base d’honestedat i llibertat.
Diu que els límits són amor perquè hi ha d'haver aquesta honestedat de poder-li dir a l'altre el que no volem o no ens agrada. Quan creiem que l’amor ha de ser incondicional és quan es comencen a traspassar límits perillosos. És sovint la llavor de relacions de maltractament o d’abús de poder.
Clar i català. Cal saber com engegar a la merda… o a cagar a la via que ve a ser el mateix.
Diu que sí, que en general tenim molta necessitat d’engegar a la merda però que no sabem com fer-ho, no sabem com marcar límits.
Els límits són la barrera simbòlica i invisible a través de la qual diem "Per aquí, no". Marca la manera com ens poden tractar i com tractem nosaltres. I són personals, per a mi poden ser uns i per a tu uns altres.
A la pregunta de com es posen els límits respons que l’ideal és fer-ho tenint en compte els sentiments de l’altre i sent alhora honestos amb nosaltres mateixos.
Defineix una relació sana com aquella on pots ser tu mateix i expressar com et sents sense ser jutjat. I on hi ha una base d’honestedat i llibertat.
Diu que els límits són amor perquè hi ha d'haver aquesta honestedat de poder-li dir a l'altre el que no volem o no ens agrada. Quan creiem que l’amor ha de ser incondicional és quan es comencen a traspassar límits perillosos. És sovint la llavor de relacions de maltractament o d’abús de poder.
Clar i català. Cal saber com engegar a la merda… o a cagar a la via que ve a ser el mateix.
23 de juny del 2025
Va de pensions
El deute de les administracions públiques de l’Estat (abril 2025) és de 1,663 bilions d’€, un 102,7% del PIB Les comunitats autònomes han elevat el deute fins als 338.453 milions d’€, equivalent a un 20% del PIB Preocupant tot plegat.
El panorama pel que fa a les pensions, i a mitjà termini, és desolador. Dels pressupostos del 2023 un 42% del total es va destinar a les pensions, uns 190.687 milions d’€, el doble que fa 15 anys, tal com podem consultar a l’article Sense pensions d'aquí 20 anys. Un té la sensació que tocar les pensions implica perdre les eleccions, i així ens va.
El panorama pel que fa a les pensions, i a mitjà termini, és desolador. Dels pressupostos del 2023 un 42% del total es va destinar a les pensions, uns 190.687 milions d’€, el doble que fa 15 anys, tal com podem consultar a l’article Sense pensions d'aquí 20 anys. Un té la sensació que tocar les pensions implica perdre les eleccions, i així ens va.
https://empreses.ara.cat/opinio/pensions-d-20-anys_1_4704722.html
L’economista Miquel Puig fa unes propostes agosarades, carregades de sentit comú.
Sovint és diu que serà gràcies a la immigració que podrà pagar les pensions, perquè els catalans cada vegada tenen menys fills. Però què té de certa aquesta afirmació i com s'hauria de fer? Ho explica l'economista@miquelpuigraposo.
L’economista Miquel Puig fa unes propostes agosarades, carregades de sentit comú.
Sovint és diu que serà gràcies a la immigració que podrà pagar les pensions, perquè els catalans cada vegada tenen menys fills. Però què té de certa aquesta afirmació i com s'hauria de fer? Ho explica l'economista@miquelpuigraposo.
21 de juny del 2025
El Roderic, jubilat de fa tres anys
L’estiu de 2022, ara fa tot just 3 anys, amb 40 anys acumulats de magisteri, em vaig jubilar. Una operació de la vista i el convenciment que no calia transformar-me en un més de la generació tap em van empènyer a prendre la decisió.
A la feina ho vam celebrar sense estridències ni convencionalismes, a la meva manera, a cent passes mal comptades des del Servei Educatiu de l’Alt Penedès.
Els equips de professionals del Servei Educatiu (CRP, EAP, LIC, CREDA, Inspecció, Gestora) vam fer una visita guiada al Parquet i a l’estudi de l’artista Fèlix Plantalech. I vam rematar la celebració amb un piscolabis d'elaboració pròpia al pati del Parquet .
La jubilació, que és un estat mental, una bicoca de les bones, té danys col·laterals menors, segons com es miri. Et priva dels dinars/sopars d’empresa i et deixa al marge de les vacances de la classe treballadora més ben posicionada, no d’aquells que desgraciadament treballen per ser pobres.
És un estat mental que reprograma les teves rutines diàries, et canvia el sistema operatiu i posiciona al capdamunt del teu rànquing allò que et ve de gust fer en aquell moment, al marge d’altres ocupacions.
A la feina ho vam celebrar sense estridències ni convencionalismes, a la meva manera, a cent passes mal comptades des del Servei Educatiu de l’Alt Penedès.
Els equips de professionals del Servei Educatiu (CRP, EAP, LIC, CREDA, Inspecció, Gestora) vam fer una visita guiada al Parquet i a l’estudi de l’artista Fèlix Plantalech. I vam rematar la celebració amb un piscolabis d'elaboració pròpia al pati del Parquet .
La jubilació, que és un estat mental, una bicoca de les bones, té danys col·laterals menors, segons com es miri. Et priva dels dinars/sopars d’empresa i et deixa al marge de les vacances de la classe treballadora més ben posicionada, no d’aquells que desgraciadament treballen per ser pobres.
És un estat mental que reprograma les teves rutines diàries, et canvia el sistema operatiu i posiciona al capdamunt del teu rànquing allò que et ve de gust fer en aquell moment, al marge d’altres ocupacions.
Amb l’hereu de casa, el Miquel, vam elaborar un vídeo que de tant en tant repasso, amb un somriure als llavis… https://ja.cat/elrodericesjubila
20 de juny del 2025
Fer regals als mestres a final de curs
La polèmica està servida. Cal i/o es poden fer regals als mestres a final de curs?
Entenc que aquesta és una pràctica arrelada en el temps però que, a data d’avui, compte! Pot ser motiu de controvèrsies i potencials conflictes de tota mena. Que alguns regals als mestres s'han convertit en una aportació econpòmica banal via bizum.
Entenc que aquesta és una pràctica arrelada en el temps però que, a data d’avui, compte! Pot ser motiu de controvèrsies i potencials conflictes de tota mena. Que alguns regals als mestres s'han convertit en una aportació econpòmica banal via bizum.
Hi ha moltes altres maneres de mostrar gratitud. Millor buscar la complicitat els 365 dies de lany.
Se n’ha parlat a bastament darrerament. Enllaço algunes de les aportacions que he trobat dels mitjans de comunicaicó.
Se n’ha parlat a bastament darrerament. Enllaço algunes de les aportacions que he trobat dels mitjans de comunicaicó.
Cal fer regals als mestres? Magda Minguet. ARA 21/06/2025
https://criatures.ara.cat/opinio/cal-regal-als-mestres_129_5410562.html
Algunes escoles comencen a prohibir els regals als mestres per evitar conflictes: els grups de WhatsApp de pares bullen aquests dies amb aquest debat
Algunes escoles comencen a prohibir els regals als mestres per evitar conflictes: els grups de WhatsApp de pares bullen aquests dies amb aquest debat
https://3cat.cat/324/regal-als-mestres-si-o-no-la-batalla-daquests-dies-al-xat-de-whatsapp-de-pares/noticia/3357194/
Cal fer un regal de final de curs als mestres? Algunes escoles aboleixen aquesta pràctica per evitar que les famílies s'hi sentin obligades
Cal fer un regal de final de curs als mestres? Algunes escoles aboleixen aquesta pràctica per evitar que les famílies s'hi sentin obligades
https://3cat.cat/324/regal-als-mestres-si-o-no-la-batalla-daquests-dies-al-xat-de-whatsapp-de-pares/noticia/3357194/
Fer regals als mestres a final de curs, aprovat o cancel·lat? Marc Giró. https://x.com/som3cat/status/1934693669895868896
18 de juny del 2025
Surten els gegants... i arriba la Patum!
Catalunya és una terra de gegants. A molts pobles i ciutats hi trobareu una parella molt i molt alta que no para de ballar els dies de festa grosa.
La vigília de Corpus, a Vilafranca, surten els gegants. Amb nans i capgrossos. Sempre és un goig poder-los contemplar.A Berga, ha arribat la Patum. Un espectacle total, meravellós, únic. Un parell de cops que hi he participat, el primer a plaça al salt de plens i el segon com a simple espectador, han estat una experiència memorable. Espectacular!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)