Ahir la conferència de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Vilafranca a càrrec de Gemma Marfany Nadal, biologia, catedràtica de genètica a la Universitat de Barcelona, i investigadora de la UB, del Institut de Recerca de Sant Joan de Déu i altres institucions, sobre el tema ‘Existeixen els horòscops genètics?’, molt bona. Genitatl m’atreviria a dir tot fent-me l’agosarat amb aquesta ocurrència lingüística.
Ens va venir a explicar el coi d’ADN i el potencial de la recerca genètica. Molt interessant, de debò. Com per a pensar-hi… amb un cert grau de preocupació.
14 de novembre del 2025
11 de novembre del 2025
Canelons
L'edició d'enguany del Plat Favorit dels Catalans ha estat molt disputada. Des del 14 d'octubre fins al 10 de novembre, s’han rebut gairebé 25.000 vots per triar quin era el plat més representatiu de la cuina catalana.
Els canelons s'afegeixen als guanyadors anteriors del concurs: l'escudella i carn d'olla (2016), el pollastre i capó del prat (2017), la coradella de Molins de Rei (2018), el cebiche (2019), els cargols a la catalana (2020), el fricandó (2021), la botifarra amb seques (2022), el biquini (2023) i les sardines (2024).
Els canelons han obtingut 2.813 vots, el suquet de peix ha estat el segon plat més votat, amb 2.735 vots, mentre que la botifarra amb seques ha quedat en tercera posició amb 1.952 vots i la quarta posició de la final ha estat per als cargols, que han obtingut 784 vots.
Bons els canelons… i encara una mica més bons encara els minicanelons de Cal Ton. Sublims!
Els canelons s'afegeixen als guanyadors anteriors del concurs: l'escudella i carn d'olla (2016), el pollastre i capó del prat (2017), la coradella de Molins de Rei (2018), el cebiche (2019), els cargols a la catalana (2020), el fricandó (2021), la botifarra amb seques (2022), el biquini (2023) i les sardines (2024).
Els canelons han obtingut 2.813 vots, el suquet de peix ha estat el segon plat més votat, amb 2.735 vots, mentre que la botifarra amb seques ha quedat en tercera posició amb 1.952 vots i la quarta posició de la final ha estat per als cargols, que han obtingut 784 vots.
Bons els canelons… i encara una mica més bons encara els minicanelons de Cal Ton. Sublims!
10 de novembre del 2025
Gallines
La gallina és la femella del gall, més petita que el mascle, amb la cresta menys desenvolupada i els tarsos sense esperons.
És un gallina ve a dir que és una persona covarda.
La gallina dels ous d'or és la gallina que tots voldríem tenir, encara que no tinguem gallines.
La gallina cega és un joc en què un dels jugadors, tapat d'ulls, ha d'atrapar un altre jugador i endevinar qui és.
El Govern espanyol ha pres la decisió de prohibir la criança de gallines de corral a l'aire lliure a causa de l'increment del risc de grip aviària al nostre país. Per aquest motiu, el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha comunicat que la mesura entrarà en vigor a partir del proper dilluns 10 de novembre.
Segons la nova normativa, queda prohibit a Espanya la criança d'aviram a l'aire lliure, així com les fonts d'aigua compartides amb aus silvestres i la cria d'ànecs i oques amb altres espècies. Aquesta decisió segueix les ordres de confinament similars a les adoptades pel govern d'Irlanda, França i el Regne Unit les últimes setmanes.
A Catalunya, la normativa específica de l'autoconsum regula que la cria de gallines ponedores per al consum familiar no ha de superar les 30 gallines ponedores.o 50 pollastres de cria.
En resum, que cal enregistrar-les i no deixar-les a la intempèrie si no volem tenir problemes administratius. Prohibida la criança de gallines de corral a l'aire lliure
És un gallina ve a dir que és una persona covarda.
La gallina dels ous d'or és la gallina que tots voldríem tenir, encara que no tinguem gallines.
La gallina cega és un joc en què un dels jugadors, tapat d'ulls, ha d'atrapar un altre jugador i endevinar qui és.
El Govern espanyol ha pres la decisió de prohibir la criança de gallines de corral a l'aire lliure a causa de l'increment del risc de grip aviària al nostre país. Per aquest motiu, el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha comunicat que la mesura entrarà en vigor a partir del proper dilluns 10 de novembre.
Segons la nova normativa, queda prohibit a Espanya la criança d'aviram a l'aire lliure, així com les fonts d'aigua compartides amb aus silvestres i la cria d'ànecs i oques amb altres espècies. Aquesta decisió segueix les ordres de confinament similars a les adoptades pel govern d'Irlanda, França i el Regne Unit les últimes setmanes.
A Catalunya, la normativa específica de l'autoconsum regula que la cria de gallines ponedores per al consum familiar no ha de superar les 30 gallines ponedores.o 50 pollastres de cria.
En resum, que cal enregistrar-les i no deixar-les a la intempèrie si no volem tenir problemes administratius. Prohibida la criança de gallines de corral a l'aire lliure
7 de novembre del 2025
Fronteres
Ahir, a la gala d’inauguració del Most Festival, vam poder veure ‘Frontera’, la darrera pel·lícula de la Judith Colell, un thriller històric que ens explica les aventures d’un grup de persones que, malgrat les amenaces, s’arrisquen a saltar-se les normes per ajudar els jueus que s’escapaven de la repressió nazi.
Núria Cadenes guanya el premi Proa amb una novel·la plena de pulsió ètica 'Qui salva una vida’ parteix de la història del seu besoncle, mossèn Joan, que als anys quaranta del segle XX, a Puigcerdà, va bastir una xarxa amb persones anònimes que, jugant-se la vida, van ajudar molts perseguits pel nazisme a passar la frontera.
El tema de les fronteres dóna molt de joc, de sempre. Tiro del XatGPT que em ve a dir que “ les fronteres són una creació humana, un intent d'ordenar l'infinit. Tracem línies sobre la terra com si el món pogués dividir-se en parts, però la natura no coneix límits: els rius segueixen el seu curs, el vent no s'atura davant d'un mur. Potser les fronteres diuen més de nosaltres que dels llocs que separen. /…/ I tanmateix, també ens recorden que cada frontera és una invitació a creuar-la, a mirar l'altre costat i reconèixer que, malgrat els murs i les distàncies, compartim la mateixa terra.” Prou correcte, oi?
Núria Cadenes guanya el premi Proa amb una novel·la plena de pulsió ètica 'Qui salva una vida’ parteix de la història del seu besoncle, mossèn Joan, que als anys quaranta del segle XX, a Puigcerdà, va bastir una xarxa amb persones anònimes que, jugant-se la vida, van ajudar molts perseguits pel nazisme a passar la frontera.
El tema de les fronteres dóna molt de joc, de sempre. Tiro del XatGPT que em ve a dir que “ les fronteres són una creació humana, un intent d'ordenar l'infinit. Tracem línies sobre la terra com si el món pogués dividir-se en parts, però la natura no coneix límits: els rius segueixen el seu curs, el vent no s'atura davant d'un mur. Potser les fronteres diuen més de nosaltres que dels llocs que separen. /…/ I tanmateix, també ens recorden que cada frontera és una invitació a creuar-la, a mirar l'altre costat i reconèixer que, malgrat els murs i les distàncies, compartim la mateixa terra.” Prou correcte, oi?
6 de novembre del 2025
Desconfiança i distorsions cognitives
La confiança és imprescindible en les relacions humanes. Altrament no anem enlloc. De fet sí, anem abocats al desastre.
Aquest dies un informe sobre la joventut posa en evidència la manca de confiança. Carlos Baraibar, cap de verificació de 3CatInfo, ens parla de la seva feina i de l'enquesta del CEO -centre d’estudis d’opinió- sobre postveritat i les teories de la conspiració. "Estem en un punt de desconfiança cap al que no és el més proper."
Sembla ser que 1/3 dels catalans tenen pensament conspiratiu, desconfiança en les institucions, permeabilitat en les teories de la postveritat, total confiança en les xarxes socials i els influenciadors…
D’altra banda les distorsions cognitives són com aquests filtres que distorsionen la realitat i ens fan veure tot més fosc del que és realment. Són pensaments automàtics que alimenten l'ansietat i fan que el món sembli més amenaçador.
Entre una cosa i l’altra, estem ben arreglats. Quin panorama!
Aquest dies un informe sobre la joventut posa en evidència la manca de confiança. Carlos Baraibar, cap de verificació de 3CatInfo, ens parla de la seva feina i de l'enquesta del CEO -centre d’estudis d’opinió- sobre postveritat i les teories de la conspiració. "Estem en un punt de desconfiança cap al que no és el més proper."
Sembla ser que 1/3 dels catalans tenen pensament conspiratiu, desconfiança en les institucions, permeabilitat en les teories de la postveritat, total confiança en les xarxes socials i els influenciadors…
D’altra banda les distorsions cognitives són com aquests filtres que distorsionen la realitat i ens fan veure tot més fosc del que és realment. Són pensaments automàtics que alimenten l'ansietat i fan que el món sembli més amenaçador.
Entre una cosa i l’altra, estem ben arreglats. Quin panorama!
5 de novembre del 2025
Olives
Llegeixo un article d’allò més interessant sobre les olives, sobre les oliveres (“Tres mil·lenis de Mediterrània en un pot d’olives”. Pau Fabregat. La Directa #594 novembre 2025).
Ve a dir que quan mengem una oliva trencada estem menjant el fruit d’un arbre que potser té centenars d’anys, que pot haver estat llaurat, esporgat i collit per diferents generacions d’un mateix llinatge.
L’oliva no només és un fruit: és un llegat cultural i d’identitat mediterrània que avui encara persisteix a les nostres comarques de l’interior.
Les olives van arribar a la península Ibèrica des de l’altra banda de la Mediterrània, de la mà de la civilització fenícia, cap al segle VII aC, però va ser durant l’època de l’imperi romà que es va expandir el seu cultiu arreu del Mare Nostrum
Avui l'olivera continua tenint un caire simbòlic a Palestina, on és considerada un símbol de resistència vers el colonialisme israelià.
Dies enrere vaig veure unes imatges esgarrifoses. L’arrencada de més de 10.000 oliveres per part de les tropes israelianes a Cisjordània, l’únic mitjà de subsistència per a molts dels habitants palestins de la zona. Un altre crim de guerra. Arbres centenaris convertits en botí de guerra.
M’encanten les olives. I m’encanta l’oli. Em costa d’entendre que a algú no li agradin, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
I abomino el crim de guerra esmentat… i tots els altres.
Ve a dir que quan mengem una oliva trencada estem menjant el fruit d’un arbre que potser té centenars d’anys, que pot haver estat llaurat, esporgat i collit per diferents generacions d’un mateix llinatge.
L’oliva no només és un fruit: és un llegat cultural i d’identitat mediterrània que avui encara persisteix a les nostres comarques de l’interior.
Les olives van arribar a la península Ibèrica des de l’altra banda de la Mediterrània, de la mà de la civilització fenícia, cap al segle VII aC, però va ser durant l’època de l’imperi romà que es va expandir el seu cultiu arreu del Mare Nostrum
Avui l'olivera continua tenint un caire simbòlic a Palestina, on és considerada un símbol de resistència vers el colonialisme israelià.
Dies enrere vaig veure unes imatges esgarrifoses. L’arrencada de més de 10.000 oliveres per part de les tropes israelianes a Cisjordània, l’únic mitjà de subsistència per a molts dels habitants palestins de la zona. Un altre crim de guerra. Arbres centenaris convertits en botí de guerra.
M’encanten les olives. I m’encanta l’oli. Em costa d’entendre que a algú no li agradin, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
I abomino el crim de guerra esmentat… i tots els altres.
4 de novembre del 2025
Abraçades amb història
Milers de persones es congregaren la setmana passada a Granollers per veure la líder espiritual hindú Amma.
Amma és una líder espiritual mundial que difon "l'altruisme", "l'amor", la "caritat". Així la defineixen uns quants dels seus milers de devots. Dijous passat uns 5.000 omplen el Palau d'Esports de Granollers, però en els últims tres dies n'han passat uns 15.000. Les cues s'allarguen hores per poder recollir un tiquet que et permet abraçar-la. I què senten un cop ho han fet? "Cadascú sent una cosa diferent", és la resposta més repetida. De l'Argentina a Catalunya per una abraçada de l'Amma: "Ja no sóc el mateix".
La Mònica Planas dissecciona el tema en un article potent : “Abraçades amb història. "Les abraçades són el baròmetre d’allò que no gosem dir-nos" ARA 25/09/2026.
Ve a dir que les abraçades són el baròmetre d’allò que no gosem dir-nos: que ens estimem, que compartim la felicitat, que ens hem trobat a faltar, que ens perdonem, que ens ho hem passat bé, que estem agraïts, que sentim el mateix dolor o que sempre hi serem per al que faci falta.
Cada abraçada té la seva història. Cada abraçada té un passat, ni que sigui immediat. Per aquest motiu, mai entendré els que regalen abraçades pel carrer o els gurus que organitzen cimeres col·lectives per abraçar-se. Si no hi ha història, no hi ha abraçada que valgui.
La resta, les abraçades de cortesia, protocolàries i místiques, pura anècdota, foc d’encenalls.
Amma és una líder espiritual mundial que difon "l'altruisme", "l'amor", la "caritat". Així la defineixen uns quants dels seus milers de devots. Dijous passat uns 5.000 omplen el Palau d'Esports de Granollers, però en els últims tres dies n'han passat uns 15.000. Les cues s'allarguen hores per poder recollir un tiquet que et permet abraçar-la. I què senten un cop ho han fet? "Cadascú sent una cosa diferent", és la resposta més repetida. De l'Argentina a Catalunya per una abraçada de l'Amma: "Ja no sóc el mateix".
La Mònica Planas dissecciona el tema en un article potent : “Abraçades amb història. "Les abraçades són el baròmetre d’allò que no gosem dir-nos" ARA 25/09/2026.
Ve a dir que les abraçades són el baròmetre d’allò que no gosem dir-nos: que ens estimem, que compartim la felicitat, que ens hem trobat a faltar, que ens perdonem, que ens ho hem passat bé, que estem agraïts, que sentim el mateix dolor o que sempre hi serem per al que faci falta.
Cada abraçada té la seva història. Cada abraçada té un passat, ni que sigui immediat. Per aquest motiu, mai entendré els que regalen abraçades pel carrer o els gurus que organitzen cimeres col·lectives per abraçar-se. Si no hi ha història, no hi ha abraçada que valgui.
La resta, les abraçades de cortesia, protocolàries i místiques, pura anècdota, foc d’encenalls.
3 de novembre del 2025
Sang
Avui he fet una donació de sang, com faig quan toca des de fa més de 25 anys, cada trimestre si es tracta de sang i cada mes si és de plasma.
Llegeixo a l’ARA d’ahir 1 de novembre una entrevista suggeridora a la Mar Gómez, periodista i escriptora, autora del llibre “Sangre”, que fa un recorregut sobre la sang a través de la medicina, la literatura, la religió o la identitat. “Les sagnies eren el paracetamol d’avui”, no em direu que no és un bon titular.
Recordo la reacció immediata del meu pare ara fa uns anys a una transfusió de sang. Va passar de mort a vida en poc temps i l’eufòria només li va durar una estona, però quina verborrea…
Recordo haver menjat sang, sense entrar en detalls, i que no em va entusiasmar.
El que sí m'entusiasma és la sang que raja en algunes pel·lícules dels germans Cohen - al film “Mort entre les flors” a tall d’exemple-. Mai no és gratuïta i sempre és benvinguda si el guió ho justifica.
Llegeixo a l’ARA d’ahir 1 de novembre una entrevista suggeridora a la Mar Gómez, periodista i escriptora, autora del llibre “Sangre”, que fa un recorregut sobre la sang a través de la medicina, la literatura, la religió o la identitat. “Les sagnies eren el paracetamol d’avui”, no em direu que no és un bon titular.
Recordo la reacció immediata del meu pare ara fa uns anys a una transfusió de sang. Va passar de mort a vida en poc temps i l’eufòria només li va durar una estona, però quina verborrea…
Recordo haver menjat sang, sense entrar en detalls, i que no em va entusiasmar.
El que sí m'entusiasma és la sang que raja en algunes pel·lícules dels germans Cohen - al film “Mort entre les flors” a tall d’exemple-. Mai no és gratuïta i sempre és benvinguda si el guió ho justifica.
2 de novembre del 2025
Dia de tots sants i dia dels difunts. La Xè i el seu viure sense baranes
Dies per pensar en els que estimem i que no hi són. Però que sí que hi són, en realitat, i ens acompanyen, perquè ja formen part de nosaltres (Xavier Antich).
I què em dieu del dol? “El temps ho cura tot”, però a la seva manera: el temps ens mata a tots. (Eva Piquer).
Ja fa més de mig any que trobem a faltar la Xè. Aquests dies hi ha portes obertes a casa seva pels familiars i amics. Es podem recollir, com a record i per tal de donar-los una segona, o tercera o quarta vida més de sis mil llibres i multitud d’estris i objectes domèstics.
Doncs sí, ahir dia de tots sants i avui dia dels difunts, com la resta de dies de l’any, la trobem a faltar. Trobem a faltar la Xè i el seu viure sense baranes.
I què em dieu del dol? “El temps ho cura tot”, però a la seva manera: el temps ens mata a tots. (Eva Piquer).
Ja fa més de mig any que trobem a faltar la Xè. Aquests dies hi ha portes obertes a casa seva pels familiars i amics. Es podem recollir, com a record i per tal de donar-los una segona, o tercera o quarta vida més de sis mil llibres i multitud d’estris i objectes domèstics.
Doncs sí, ahir dia de tots sants i avui dia dels difunts, com la resta de dies de l’any, la trobem a faltar. Trobem a faltar la Xè i el seu viure sense baranes.
29 d’octubre del 2025
Rosalia
Alguns comentaris elogiosos sobre la Rosalia.
En poc més de 24 hores, 'Berghain', la nova cançó de Rosalía, ja acumula prop de 4 milions de visualitzacions a YouTube. El crític musical i cap de Cultura de l'ARA, Xavi Cervantes, ha escoltat a consciència el nou treball de la cantant catalana i ens en fa una lectura en profunditat.
Llegeix la crítica: https://ara.cat/cultura/musica/rosalia-estrena-berghain-primera-canco-disc-lux_1_5542157.html
El músic i director Jordi Savall destaca els coneixements musicals de Rosalía després de fer-se públic el primer avançament del nou disc de la cantant. Escolta la conversa sencera al #NitCatRàdio: https://3cat.cat/3cat/jordi-savall-la-musica-es-lunic-cami-que-ens-queda-no-pot-mentir/audio/1259248/
@BernatDedeu
La formació musical ha de ser clàssica. Després, amb la base apresa, fots el que vulguis. T’ho aconsella una compatriota.
@DucMantua
La Rosalía, t’agradarà o no, però artísticament està a anys llum per davant de tota la resta d’artistes de la seva generació. I aquest avançament apunta a quelcom sensacional.
@cinefiliacult
Rosalía es una artista total❤️
Gonza Gallego @gonzagallego_
'Berghain 'es un disparo a la cabeza, es extrema, asfixiante, arriesgada, bellísima en su caos, una búsqueda de luz desesperada y un salto al vacío rotundo. Visualmente exquisita. Doy gracias de compartir tiempo con una artista de la talla de Rosalía.
Esta tía se ha puesto a cantar OPERA en ALEMÁN mezclado con español e inglés con una orquesta y unos visuals que parece una película no hay ni un solo artista en el panorama nacional ni internacional que esté haciendo lo que está haciendo ella qué locura
https://x.com/i/status/1982845134753746993osalia
En poc més de 24 hores, 'Berghain', la nova cançó de Rosalía, ja acumula prop de 4 milions de visualitzacions a YouTube. El crític musical i cap de Cultura de l'ARA, Xavi Cervantes, ha escoltat a consciència el nou treball de la cantant catalana i ens en fa una lectura en profunditat.
Llegeix la crítica: https://ara.cat/cultura/musica/rosalia-estrena-berghain-primera-canco-disc-lux_1_5542157.html
El músic i director Jordi Savall destaca els coneixements musicals de Rosalía després de fer-se públic el primer avançament del nou disc de la cantant. Escolta la conversa sencera al #NitCatRàdio: https://3cat.cat/3cat/jordi-savall-la-musica-es-lunic-cami-que-ens-queda-no-pot-mentir/audio/1259248/
@BernatDedeu
La formació musical ha de ser clàssica. Després, amb la base apresa, fots el que vulguis. T’ho aconsella una compatriota.
@DucMantua
La Rosalía, t’agradarà o no, però artísticament està a anys llum per davant de tota la resta d’artistes de la seva generació. I aquest avançament apunta a quelcom sensacional.
@cinefiliacult
Rosalía es una artista total❤️
Gonza Gallego @gonzagallego_
'Berghain 'es un disparo a la cabeza, es extrema, asfixiante, arriesgada, bellísima en su caos, una búsqueda de luz desesperada y un salto al vacío rotundo. Visualmente exquisita. Doy gracias de compartir tiempo con una artista de la talla de Rosalía.
Esta tía se ha puesto a cantar OPERA en ALEMÁN mezclado con español e inglés con una orquesta y unos visuals que parece una película no hay ni un solo artista en el panorama nacional ni internacional que esté haciendo lo que está haciendo ella qué locura
https://x.com/i/status/1982845134753746993osalia
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)