Del tot interessant la pissarreta d’en Partal: “El País va mentir l’11-M i ara vol que ho oblideu” pel que té de contundent i de clarificador, a vint anys vista.
L’11 de març de 2004 un seguit d’atemptats d’al-Qaida a Madrid van causar 193 morts. Passava la setmana de les eleccions, enmig d’una gran tensió. José María Aznar s’havia afegit amb entusiasme a la coalició occidental que atacava l’Irac. Si l’atemptat era obra d’ETA, l’afavoria, però si era obra d’al-Qaida, podia perdre les eleccions, tal com va passar.
D’ací va sorgir una maniobra enorme d’engany a la població, basada en l’ús dels grans mitjans de comunicació per a difondre la mentida que era ETA, i no pas al-Qaida, l’autor de la matança.
Però aquell va ser un dia terrible també per al periodisme. Perquè els pocs mitjans, com VilaWeb, que vam dubtar primer de la versió oficial i vam concloure després que allò era obra d’al-Qaida vam ser sotmesos a una pressió enorme fins i tot per part dels lectors, contagiats de la mentida dels grans mitjans, com ara el diari El País.
Vint anys després, contra els intents de reescriure la història, Vicent Partal rememora què va passar i com els grans mitjans, que avui pretenen passar de puntetes sobre els fets, van mentir als ciutadans.
Una veritable infàmia. I una pregunta de no fàcil resposta: quantes infàmies més ens haurem empassat dels mitjans de comunicació els darrers 20 anys?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú