La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -CCMA- va fer el 30 de novembre de 2023 un canvi d’era per a l’ens públic amb l’estrena de la nova aplicació 3Cat, que substitueix la de TV3 i que ja no està pensada com un repositori de les emissions de la televisió lineal, sinó que es ven com a una plataforma en streaming, amb continguts exclusius i recomanacions personalitzades. (“200.000 hores de continguts en català i 30 estrenes exclusives: s'estrena 3Cat”. Àlex Gutiérrez ARA 29/10/2023)
La intenció és sortir a batre’s amb Netflix, Disney, HBO i família per capturar el públic que ha abandonat el consum tradicional en favor dels serveis a demanda. Les eines: la proximitat i la llengua. I el caramel per enganxar els catalans, una trentena de continguts nous –entre televisió, sèries i podcasts– que estaran disponibles -i que només uns quants arribaran posteriorment a TV3-, a banda d’un catàleg que suma 200.000 hores en català.
El projecte depassa els mitjans estrictes de la Corporació com CatRàdio i TV3 –que acabaran adoptant el nom únic de 3Cat a finals de 2024– ja que s’ha dissenyat el que anomenem una “plataforma de país”.
Els gestors de la Corporació han premut a fons l’accelerador per integrar els diferents mitjans públics en un de sol, que s’expressi a través de la marca única 3Cat. Això vol dir, en el mitjà termini, perdre noms que han format part del paisatge mediàtic durant dècades com TV3, Catalunya Ràdio o 3/24. El model és la BBC
Si l’operació surt bé, pot servir per concentrar tots els usuaris sota un únic paraigua. Però la decisió ha creat també algun malestar intern entre els espais que tenen una comunitat forta i ara temen diluir-se. Per garantir l’èxit de 3Cat encara hi ha un altre front essencial per tancar: el pressupostari.
Realment ja calia. Potser arriba amb retard tot plegat. Paga la pena fer un tomb per l’aparador del 3Cat Què som al capdavall sinó la mostra memòria?
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú