Dia Internacional de les Dones

La Pepa Masó (L’exemple d’Islàndia. Pepa Masó. El Punt Avui 1/3/2018) ens ho explica detalladament. El 24 d’octubre del 1975 les dones van prendre els carrers d’Islàndia. En lloc d’anar a treballar, dedicar-se a les tasques de la llar o cuidar els fills, van sortir al carrer per manifestar-se en favor de la igualtat de gènere. El país es va aturar i va obrir els ulls a molts homes. Quaranta anys després Islàndia es troba al capdavant del rànquing mundial en igualtat de gènere. A Islàndia, el conegut com “dia de festa” de les dones va servir per obrir el camí de l’emancipació de la dona.
Islàndia com a exemple, en aquest i en molts altres àmbits de la vida pública. Aquí s’ha fet feina, però malauradament en queda moltíssima per fer. I també és cosa dels homes.
Es tracta no només de denunciar la bretxa salarial sinó la discriminació laboral i social per raó de gènere, així com la violència de gènere. Aturada general o aturades parcials per denunciar desigualtats impròpies del segle en què vivim.
Les convocatòries de vagues amb motiu del 8 de març del 2018 i 2019 van ser un èxit per al moviment feminista, però van començar a perdre seguiment d’ençà de la pandèmia. Les convocatòries no eren només a fer una vaga a la feina, sinó també a casa, en les tasques domèstiques, en la cura dels fills, dels pares... Tot per visibilitzar el valor de la seva feina, el que aporten a la societat.
Enguany, l’Assemblea 8M de Catalunya ha convocat una vaga feminista laboral, de cures, de consum i estudiantil, a la qual s’han adherit la CGT i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). El Sindicat d’Estudiants i el col·lectiu Lliures i Combatives han convidat a fer vaga estudiantil i buidar les aules.
La CGT de Catalunya se suma a la Vaga Feminista per sacsejar el patriarcat i el capital. La resta de sindicats ha decidit de no convocar cap vaga feminista, tot i donar suport a les mobilitzacions.
El Dia Internacional de les Dones es denuncien la violència, els desavantatges i les discriminacions de què són objecte les dones pel fet de ser-ho. Les reivindicacions, per tant, són variades, per bé que el 8 de març –reconegut tradicionalment com el Dia Internacional de la Dona Treballadora– i la vaga laboral en si posen èmfasi en les reivindicacions relacionades amb la feina.
A banda de l’escletxa salarial entre homes i dones, també es denuncia la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i més mal remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral –la feina fora de casa i la feina de casa– que moltes dones es veuen obligades a fer.
Entre moltes més reivindicacions, el 8 de març també serveix per a denunciar la violència masclista en totes les seves formes. Aquest és, sens dubte, el tema del dia: Helen Reddy - I Am Woman (1971)