L’aire de les coses. Espinàs & Pep Antoni Roig

Dies enrere vaig assistir a la presentació del llibre “L’aire de les coses. L’Espinàs que va néixer el dia que va morir” (Pep Antoni Roig. Ara Llibres 2024). Me’l vaig comprar i l’acabo de llegir.
L’autor ens dóna pistes sobre el seu llibre: “no serà una biografia de l’Espinàs, ni un assaig, ni un estudi filològic ni una novel·la de no ficció /…/ serà una mena de dietari de lectura. Una mena de crònica d’una exploració: la narració del meu camí llegint i descobrint l’Espinàs. O, sense adonar-me’n, potser acabarà sent també un autoretrat de mi mateix /…/ però aquest cop ho vull escriure de manera poc recargolada. Literària, sí, però senzilla. Sense ínfules novel·lesques ni de prosa poètica barata”. (pàg. 149).
Ja és ben bé això, un aiguabarreig de moltes coses, no un llibre sobre l’Espinàs. Un llibre de lectura amena amb un missatge clar i contundent: Espinàs és clau per entendre la construcció cultural de la Catalunya contemporània.
Un homenatge des de l'admiració que reevindica la figura com a literat i activista cultural de Josep Maria Espinàs. Cita textual: “L’obra de Josep Maria Espinàs és una estructura d’estat en ella mateixa"
Recordo un article de l’Albert Om (Anar fent. ARA 23/3/2013) molt sentit i emotiu, pocs dies després de la mort de l’Espinàs. Copio alguns paràgrafs destacats:
“Caminar per la vida sense fer soroll. Un pas no té sentit, si no és per la rutina que saps que després en vindrà un altre i encara un altre més. La constància d'haver-hi sigut sempre, sobretot amb aquesta manera que tens de ser-hi, Espinàs, que sempre sembla que no hi siguis.”
“Anar fent camí sense mirar el trajecte recorregut ni el que et queda al davant, i sobretot sense caure en la temptació de cometre excentricitats perquè la gent es giri a mirar-te quan passis. Sense que mai hagis acabat d'estar de moda ni tampoc mai hagis acabat de passar de moda”.
“Anar fent, en definitiva. L'anar fent que no és cap condemna fatalista, sinó simplement la certesa de saber que estàs viu, Josep Maria. I que, per tant, escrius.”
Jo temps enrere llegia els seus articles a l’Avui. També “El teu nom és Olga”, i poca cosa més. Ara m’he animat a llegir alguns dels seus llibres: Inventari de jubilacions, El meu ofici, Una vida articulada. M'agrada l’Espinàs. Més d’11.000 columnes escrites i un grapat de llibres. I sempre tocant de peus a terra i la mirada a l’horitzó, mai enrere.