Avui comença el Ramadà, que es perllongarà fins el 9 d’abril. El Ramadà és un dels cinc pilars dels musulmans, el mes de dejuni durant el qual no han de menjar ni beure des de la sortida fins a la posta del sol.
Els musulmans també creuen en el Déu únic, etern i totpoderós. El més important és sotmetre’s a Déu, abandonar-se a la seva voluntat. “Islam” vol dir submissió i “musulmà” vol dir sotmès. Jesús és un missatger de Déu, un enviat, un profeta savi i molt respectable. Però no és més que un home.
L’Islam té cinc pilars: la professió de fe, la pregària -en cinc moments precisos del dia-, l’almoina, el ramadà i la pelegrinació a la Meca.
Tota la vida entra en el marc de la religió. No hi ha una frontera que separi clarament la vida religiosa d’una banda i la vida quotidiana de l’altra, i aquí rau el problema al meu entendre. A Occident hem aconseguir deslliurar-nos de la cotilla de la doctrina religiosa que informa i determina la nostra vida, i la veritat és que ha estat una de les nostres grans conquestes. I això sense negar que les religions són un element essencial de l'experiència humana que cal conèixer per tal de no perdre’s del tot uns tresors d’humanitat. Cultura religiosa sí, submissió NO. La nostra grandesa és poder dir, si s’escau, “sóc ateu gràcies a Déu” i no prendre mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú