Tiburón

Llegeixo el darrer article, molt bo com sempre, de la Mònica Planas (50 anys de 'Tiburón'. ARA).
El 1975, a Hollywood, es va posar de moda un acudit: “Què té les dents blanques, guanya milions de dòlars, devora les dones i no és Warren Beatty?”, la resposta era Jaws, la pel·lícula de Steven Spielberg del tauró assassí que queixalava banyistes que nedaven innocentment al mar. Aquest 18 de febrer Tiburón fa 50 anys. Ja fa mig segle de la seva estrena. Una pel·lícula que va provocar un punt d’inflexió en la manera de consumir el cinema i que es va convertir en una icona de la cultura popular. Recordo perfectament la peli i l’impacte emocional que va tenir.
Ara que per taurons, el Tiburón vilafranquí, personatge singular. Josep Maria Santacana i Sardà, conegut popularment com el Tiburón, denominació que algú li va estampar de jove quan el va veure nedar un dia a la platja. A ell li va agradar i va veure que li esqueia, tot i que oficialment feia constar a les seves targetes de visita un altre càrrec: Josep Maria Santacana Sardà, policia muntada del Canadà.
Diu Joan Solé Bordes (Vilafranca, vila feliç, un itinerari. Vilapensa 2019) que aquest veritable filòsof popular del Penedès, del que ens en queden els seus pensaments al llibre Jo, Fèlix i al pregó de la Festa Major de 1983, a més d’articles a la premsa local, és una mostra excel·lentíssima de l’art d’envellir de manera feliç, de ser un ancià –que deia ell– al costat de la persona estimada i fent la penitència que correspon a l’edat.
El Santacana Tiburón també va tenir la seva decadència. Invertia les hores dels seus dies d’ancianitat caminant amunt i avall pel passadís de casa seva, tot recitant una mena de mantra: Som iaiets, som iaiets!
Va haver de veure, però, com el reconeixien els vilafranquins fent-li un cap gros. Va ser el 1990 i poc després va anar de parella amb el de la seva Cutxi. Quan en les diades de Festa Major a peu de carrer els veia ballar, no se’n sabia estar del noble i justificat pecat de l’enveja i exclamava:
-Guaita aquest fill de p... com salta i jo no puc ni caminar!
Una altra de les seves sentències cèlebres ve a dir que no cal que pateixis que facis el que facis la cagaràs. Amén!