Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

14 de febrer del 2025

Montoya

Molt bon article de l’Antoni Bassas (Com si fóssim uns Montoyas. ARA 13/2/2025). Constata com les escoles, els pares i mares i les altres fonts pedagògiques de tota la vida han perdut l'oligopoli de l'educació. I com s’està avançant cap a la creació de rivieras sobre runes on els ciutadans es van convertint en Montoyas que viuen segregats i corrent com pollastres sense cap allà on bufa la pluja d'algoritmes que cau incessantment.
Des que la setmana passada es va fer viral, a escala mundial, una escena de La isla de las tentaciones amb Montoya corrent desesperat, han aparegut múltiples arguments absurds per justificar aquest format.
L’episode viral que han perpetrat al programa La isla de las tentaciones aquest personatge, el Montoya, és escandalosament cutre i significatiu. Banalisme i alienació en grau superlatiu.
La Mònica Planas repassa magistralment i sense contemplacions l’espectacle del programa (Manual d’excuses ridícules per defensar l’indefensable. ARA 11/2/2025) Si voleu riure amb el Montoya, amb un acudit boníssim del malaguanyat Eugenio, us facilito l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=miuBSVrNQew Genital!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú