“The brutalist”

Brutal la pel·lícula The brutalist. De llarga durada, amb ¼ d’hora de recés per anar a fer un riu, que la bufeta ja no aguanta les tres hores llargues del metratge.
Una pel·lícula brutal, commovedora, carregada de contingut, ben ambientada i interpretada, amb una fotografia i una banda sonora fantàstiques…
L’última frase de The Brutalist, i no revelo res perquè pertany a un epíleg en què la tensió ja s’ha resolt, diu “és igual el que et diguin els altres: el que importa és la destinació, no el camí”. Nem-hi pensant.
Amb algun cop de guió potser inversemblant i innecessari al meu entendre però que en qualsevol cas no desmereix l’obra.
I, com a novetat trencadora, la mirada gens dolça al fet migratori, a l’acollida als immigrants per part de la societat benestant nordamericana. Quina mala llet que es destil·la! Sorprenent i aclaridor, que ja era hora que algú plantegés un desenllaç que no fos un happy end.
M’han estat molt útils per entendre la pel·lícula un parell d’articles recents publicats al digital Núvol. Us els recomano, sobretot si no sou arquitectes.
“The brutalist” a la catalana. Albert Nogueras, arquitecte. Núvol 30/1/2025 https://ja.cat/brutalistalacatalana 

Esdevenir edifici brutalista i després morir. Joan Burdeus. Núvol 12/2/2025 https://www.nuvol.com/art/arquitectura/esdevenir-edifici-brutalista-i-despres-morir-416549