Conflicte

Punyent i encertada l’editorial d’avui de Vicent Partal (La nostra part en la gran guerra civil. Vilaweb). Copio uns quants fragments clarificadors.
No és nou –i és ben trist haver-ho de repetir–, això de tenir compatriotes que fan professió d’odi contra la pròpia llengua.
El conflicte, aparentment, és sobre la llengua. Una altra vegada. Però en realitat, i com sempre, va més enllà, va molt més enllà. Perquè al capdavall és un conflicte entre la ignorància i el coneixement, entre el provincianisme i la universalitat, entre la submissió i la dignitat.
A casa nostra aquests personatges /…/ promouen l’aberrant consulta a les famílies valencianes, que va començar ahir, sobre quina llengua cal fer servir a l’escola. I quin acudit més “genial” aquest! Del nivell de demanar als pares si els xiquets han de fer matemàtiques o si és millor que les deixen a banda.
La veritable guerra civil de la humanitat és la que enfronta, d'ençà de la prehistòria, els qui volen entendre contra els qui prefereixen creure.
De manera que, lluitant pel català a l’escola –us propose que avui siguem orgullosament conscients d’això i ens en felicitem–, no lluitem tan sols pel català. Ni per l’escola tan sols.
Doncs això. Clar i valencià.