Vilanimals Vilafranca informa que la Plataforma Defensa Dels Gats Comunitaris, ha enviat una carta oberta a l'Excm. Sr. Salvador Illa Roca, President de la Generalitat de Catalunya, on manifesta el ferm rebuig a l'esborrany del protocol que afecta els gats comunitaris i les colònies felines a la nostra comunitat.
A la carta oberta enviada al president, sol·licita una taula de treball amb les parts implicades en la gestió de les colònies felines, instant la Generalitat a adoptar un protocol que respecti els drets dels gats comunitaris i fomenti la cooperació amb les entitats que vetllen pel seu benestar.
La plataforma espera que aquesta acció impulsi un diàleg constructiu amb les autoritats competents per trobar solucions més adequades i respectuoses amb els drets dels animals atenent la llei 7/2023 i les directrius tècniques elaborades per la Direcció General dels animals.
Gats i gossos són les mascotes més populars del món. La Unió Europea compta amb una colònia de 127 milions de gats de companyia i uns 100 milions de gossos.
A Espanya es calcula que hi ha 9 milions de gossos, 6 milions de gats, 7 milions d'ocells, 1,5 milions d’ocells i rèptils… una animalada! I la tendència va en augment pel que fa als gats i en decadència pel que fa als gossos.
Al meu entendre tots els animals de companyia doncs això, a casa fent companyia i controlats. Ni gats comunitaris, ni ossos ni llops escampats per les muntanyes.
28 de febrer del 2025
27 de febrer del 2025
Tast d’idees. L’eròtica del poder
Ahir dimecres a les 19h, a l’Auditori de Vinseum, 7a jornada del cicle Tast d’idees. 'El poder transforma les persones? L’eròtica del poder: del consentiment a l’abús' amb Magda Oranich i Eva Moreno.
Un tast no tan lluït com en altres ocasions. La Magda Oranich aguanta però va perdent pistonada i l’Eva, correcta i prou.
En resum, molt parlar del poder i poc de l’eròtica.
Un tast no tan lluït com en altres ocasions. La Magda Oranich aguanta però va perdent pistonada i l’Eva, correcta i prou.
En resum, molt parlar del poder i poc de l’eròtica.
26 de febrer del 2025
Conflicte
Punyent i encertada l’editorial d’avui de Vicent Partal (La nostra part en la gran guerra civil. Vilaweb). Copio uns quants fragments clarificadors.
No és nou –i és ben trist haver-ho de repetir–, això de tenir compatriotes que fan professió d’odi contra la pròpia llengua.
El conflicte, aparentment, és sobre la llengua. Una altra vegada. Però en realitat, i com sempre, va més enllà, va molt més enllà. Perquè al capdavall és un conflicte entre la ignorància i el coneixement, entre el provincianisme i la universalitat, entre la submissió i la dignitat.
A casa nostra aquests personatges /…/ promouen l’aberrant consulta a les famílies valencianes, que va començar ahir, sobre quina llengua cal fer servir a l’escola. I quin acudit més “genial” aquest! Del nivell de demanar als pares si els xiquets han de fer matemàtiques o si és millor que les deixen a banda.
La veritable guerra civil de la humanitat és la que enfronta, d'ençà de la prehistòria, els qui volen entendre contra els qui prefereixen creure.
De manera que, lluitant pel català a l’escola –us propose que avui siguem orgullosament conscients d’això i ens en felicitem–, no lluitem tan sols pel català. Ni per l’escola tan sols.
Doncs això. Clar i valencià.
No és nou –i és ben trist haver-ho de repetir–, això de tenir compatriotes que fan professió d’odi contra la pròpia llengua.
El conflicte, aparentment, és sobre la llengua. Una altra vegada. Però en realitat, i com sempre, va més enllà, va molt més enllà. Perquè al capdavall és un conflicte entre la ignorància i el coneixement, entre el provincianisme i la universalitat, entre la submissió i la dignitat.
A casa nostra aquests personatges /…/ promouen l’aberrant consulta a les famílies valencianes, que va començar ahir, sobre quina llengua cal fer servir a l’escola. I quin acudit més “genial” aquest! Del nivell de demanar als pares si els xiquets han de fer matemàtiques o si és millor que les deixen a banda.
La veritable guerra civil de la humanitat és la que enfronta, d'ençà de la prehistòria, els qui volen entendre contra els qui prefereixen creure.
De manera que, lluitant pel català a l’escola –us propose que avui siguem orgullosament conscients d’això i ens en felicitem–, no lluitem tan sols pel català. Ni per l’escola tan sols.
Doncs això. Clar i valencià.
25 de febrer del 2025
La màgia del Far West
Per què ens fascina tant el gènere western? Perquè en períodes fundacionals, quan tot està per fer, tot és possible. Així neixen els mites.
El western relata l’arribada de l’home occidental a territori salvatge, i la seva conquesta sense més llei que els fets consumats. Aquesta és la resposta de Ricard Mas (La màgia del Far West. El Temps 19/11/2018).
De molt joves els diumenges a la tarda anàvem al cine, l’única pantalla que teníem al nostre abast. I una de les pelis sempre era de l’oest, d’indis i pistolers.Estem visquent una temporada de trets i d’abundància d’armes blanques a casa nostra. Mala peça al teler! Al pas que anem bé que li haurem de donar la raó a la Trinca quan allò que com el far west no hi ha res!
El western relata l’arribada de l’home occidental a territori salvatge, i la seva conquesta sense més llei que els fets consumats. Aquesta és la resposta de Ricard Mas (La màgia del Far West. El Temps 19/11/2018).
De molt joves els diumenges a la tarda anàvem al cine, l’única pantalla que teníem al nostre abast. I una de les pelis sempre era de l’oest, d’indis i pistolers.Estem visquent una temporada de trets i d’abundància d’armes blanques a casa nostra. Mala peça al teler! Al pas que anem bé que li haurem de donar la raó a la Trinca quan allò que com el far west no hi ha res!
24 de febrer del 2025
“The brutalist”
Brutal la pel·lícula The brutalist. De llarga durada, amb ¼ d’hora de recés per anar a fer un riu, que la bufeta ja no aguanta les tres hores llargues del metratge.
Una pel·lícula brutal, commovedora, carregada de contingut, ben ambientada i interpretada, amb una fotografia i una banda sonora fantàstiques…
L’última frase de The Brutalist, i no revelo res perquè pertany a un epíleg en què la tensió ja s’ha resolt, diu “és igual el que et diguin els altres: el que importa és la destinació, no el camí”. Nem-hi pensant.
Amb algun cop de guió potser inversemblant i innecessari al meu entendre però que en qualsevol cas no desmereix l’obra.
I, com a novetat trencadora, la mirada gens dolça al fet migratori, a l’acollida als immigrants per part de la societat benestant nordamericana. Quina mala llet que es destil·la! Sorprenent i aclaridor, que ja era hora que algú plantegés un desenllaç que no fos un happy end.
M’han estat molt útils per entendre la pel·lícula un parell d’articles recents publicats al digital Núvol. Us els recomano, sobretot si no sou arquitectes.
“The brutalist” a la catalana. Albert Nogueras, arquitecte. Núvol 30/1/2025 https://ja.cat/brutalistalacatalana
Una pel·lícula brutal, commovedora, carregada de contingut, ben ambientada i interpretada, amb una fotografia i una banda sonora fantàstiques…
L’última frase de The Brutalist, i no revelo res perquè pertany a un epíleg en què la tensió ja s’ha resolt, diu “és igual el que et diguin els altres: el que importa és la destinació, no el camí”. Nem-hi pensant.
Amb algun cop de guió potser inversemblant i innecessari al meu entendre però que en qualsevol cas no desmereix l’obra.
I, com a novetat trencadora, la mirada gens dolça al fet migratori, a l’acollida als immigrants per part de la societat benestant nordamericana. Quina mala llet que es destil·la! Sorprenent i aclaridor, que ja era hora que algú plantegés un desenllaç que no fos un happy end.
M’han estat molt útils per entendre la pel·lícula un parell d’articles recents publicats al digital Núvol. Us els recomano, sobretot si no sou arquitectes.
“The brutalist” a la catalana. Albert Nogueras, arquitecte. Núvol 30/1/2025 https://ja.cat/brutalistalacatalana
Esdevenir edifici brutalista i després morir. Joan Burdeus. Núvol 12/2/2025 https://www.nuvol.com/art/arquitectura/esdevenir-edifici-brutalista-i-despres-morir-416549
21 de febrer del 2025
21 de març Dia Mundial de la Poesia 2025
Disset anys després de la teva mort continues igual que present que sempre. Miquel Martí i Pol.
Tota la nostra vida es lliga a tu
com en la nit les flames a la fosca.
20 de febrer del 2025
Poble català… posa’t a caminar!
El català només és la llengua habitual d'un terç de la població segons l'enquesta que acaba de publicar Política Lingüística. Ara més que mai, fem cas al que deia Carme Junyent: Perquè el català no mori l'hem de parlar amb tothom. https://x.com/catorzecat/status/1892171300539392469?s=43
Totalment d’acord amb la reflexió de Sebastià Alzamora (Salvar el català dels seus salvadors. ARA 10/2/2025):
És imprescindible allunyar la llengua de patriotismes, discursos, proclames i prejudicis, és a dir, de la depressió i la ira del post-Procés. El català ha de ser, a Catalunya, la llengua dels independentistes, dels espanyolistes, dels que els és igual i dels que no en volen sentir ni a parlar. Ha de ser la llengua de l'escola i de l'administració, però també la llengua dels mitjans, les xarxes i l'oci. No pot de cap manera permetre's ser reduïda a la llengua dels patriotes, perquè aleshores sí que estem perduts. Els salvapàtries, els impartidors de lliçons i bronques, els detectors de culpables, els propensos als atacs de solemnitat: tot això és contraproduent. També la cantarella de la mort de la llengua, un concepte que va començar a debatre's com a conjectura però que s'ha convertit en un tòpic esgrimit per esbravar derrotismes i frustracions nacionalistes. El català no necessita salvadors, només necessita parlants.
El sociolingüista Miquel Àngel Pradilla analitza l'última enquesta d'usos lingüístics i avança diferents mesures per garantir el futur del català. És contundent: És clau que el català formi part del requisit laboral per viure a Catalunya.
Totalment d’acord amb la reflexió de Sebastià Alzamora (Salvar el català dels seus salvadors. ARA 10/2/2025):
És imprescindible allunyar la llengua de patriotismes, discursos, proclames i prejudicis, és a dir, de la depressió i la ira del post-Procés. El català ha de ser, a Catalunya, la llengua dels independentistes, dels espanyolistes, dels que els és igual i dels que no en volen sentir ni a parlar. Ha de ser la llengua de l'escola i de l'administració, però també la llengua dels mitjans, les xarxes i l'oci. No pot de cap manera permetre's ser reduïda a la llengua dels patriotes, perquè aleshores sí que estem perduts. Els salvapàtries, els impartidors de lliçons i bronques, els detectors de culpables, els propensos als atacs de solemnitat: tot això és contraproduent. També la cantarella de la mort de la llengua, un concepte que va començar a debatre's com a conjectura però que s'ha convertit en un tòpic esgrimit per esbravar derrotismes i frustracions nacionalistes. El català no necessita salvadors, només necessita parlants.
El sociolingüista Miquel Àngel Pradilla analitza l'última enquesta d'usos lingüístics i avança diferents mesures per garantir el futur del català. És contundent: És clau que el català formi part del requisit laboral per viure a Catalunya.
Clar i català. Cal un pla audaç, transversal i intel·ligent per fer front a aquest panorama desolador. I no ens calen ni apocalíptics ni integrats. Poble català… posa’t a caminar!
19 de febrer del 2025
Diccionari per a boomers. Més de 100 mots per entendre l’argot juvenil.
L’ajuntament de Tàrrega, des de l'àrea de feminismes i joventut, ens vol fer la vida més fàcil, així que presenta el nou diccionari per a boomers.
Un diccionari amb més de 100 mots pensat per aquelles persones que volen entendre millor el llenguatge de les persones joves d'avui en dia. Una proposta agosarada.
Tranquil·litat. Per entendre el llenguatge dels adolescents ens porten la solució.
En aquest document podreu trobar més de 100 mots que us ajudaran a entendre els vostres fills i filles, nebots, nebodes, nets i netes.
També hi podreu trobar paraules clau per poder escriure missatges com uns autèntics adolescents. No serà gens fàcil aprendre l’idioma juvenil, ja que com bé sabeu viuen en la generació de tot al moment.
Les seves paraules i expressions poden durar entre una setmana o dues, però també dos mesos o tres anys. Com que no se sap mai quan aquestes paraules seran cosa del passat i estaran passades de moda, us haureu de ficar les piles per aprendre-ho tot el més ràpid possible!.
Tingueu també en compte que dins de cada grup de joves pot haver-hi un argot propi. És a dir, paraules que només utilitza aquest grup.Una proposta agosarada. Diccionari per a boomers. https://ja.cat/diccionariperaboomers
Un diccionari amb més de 100 mots pensat per aquelles persones que volen entendre millor el llenguatge de les persones joves d'avui en dia. Una proposta agosarada.
Tranquil·litat. Per entendre el llenguatge dels adolescents ens porten la solució.
En aquest document podreu trobar més de 100 mots que us ajudaran a entendre els vostres fills i filles, nebots, nebodes, nets i netes.
També hi podreu trobar paraules clau per poder escriure missatges com uns autèntics adolescents. No serà gens fàcil aprendre l’idioma juvenil, ja que com bé sabeu viuen en la generació de tot al moment.
Les seves paraules i expressions poden durar entre una setmana o dues, però també dos mesos o tres anys. Com que no se sap mai quan aquestes paraules seran cosa del passat i estaran passades de moda, us haureu de ficar les piles per aprendre-ho tot el més ràpid possible!.
Tingueu també en compte que dins de cada grup de joves pot haver-hi un argot propi. És a dir, paraules que només utilitza aquest grup.Una proposta agosarada. Diccionari per a boomers. https://ja.cat/diccionariperaboomers
18 de febrer del 2025
Tiburón
Llegeixo el darrer article, molt bo com sempre, de la Mònica Planas (50 anys de 'Tiburón'. ARA).
El 1975, a Hollywood, es va posar de moda un acudit: “Què té les dents blanques, guanya milions de dòlars, devora les dones i no és Warren Beatty?”, la resposta era Jaws, la pel·lícula de Steven Spielberg del tauró assassí que queixalava banyistes que nedaven innocentment al mar. Aquest 18 de febrer Tiburón fa 50 anys. Ja fa mig segle de la seva estrena. Una pel·lícula que va provocar un punt d’inflexió en la manera de consumir el cinema i que es va convertir en una icona de la cultura popular. Recordo perfectament la peli i l’impacte emocional que va tenir.
Ara que per taurons, el Tiburón vilafranquí, personatge singular. Josep Maria Santacana i Sardà, conegut popularment com el Tiburón, denominació que algú li va estampar de jove quan el va veure nedar un dia a la platja. A ell li va agradar i va veure que li esqueia, tot i que oficialment feia constar a les seves targetes de visita un altre càrrec: Josep Maria Santacana Sardà, policia muntada del Canadà.
Diu Joan Solé Bordes (Vilafranca, vila feliç, un itinerari. Vilapensa 2019) que aquest veritable filòsof popular del Penedès, del que ens en queden els seus pensaments al llibre Jo, Fèlix i al pregó de la Festa Major de 1983, a més d’articles a la premsa local, és una mostra excel·lentíssima de l’art d’envellir de manera feliç, de ser un ancià –que deia ell– al costat de la persona estimada i fent la penitència que correspon a l’edat.
El Santacana Tiburón també va tenir la seva decadència. Invertia les hores dels seus dies d’ancianitat caminant amunt i avall pel passadís de casa seva, tot recitant una mena de mantra: Som iaiets, som iaiets!
Va haver de veure, però, com el reconeixien els vilafranquins fent-li un cap gros. Va ser el 1990 i poc després va anar de parella amb el de la seva Cutxi. Quan en les diades de Festa Major a peu de carrer els veia ballar, no se’n sabia estar del noble i justificat pecat de l’enveja i exclamava:
-Guaita aquest fill de p... com salta i jo no puc ni caminar!
Una altra de les seves sentències cèlebres ve a dir que no cal que pateixis que facis el que facis la cagaràs. Amén!
El 1975, a Hollywood, es va posar de moda un acudit: “Què té les dents blanques, guanya milions de dòlars, devora les dones i no és Warren Beatty?”, la resposta era Jaws, la pel·lícula de Steven Spielberg del tauró assassí que queixalava banyistes que nedaven innocentment al mar. Aquest 18 de febrer Tiburón fa 50 anys. Ja fa mig segle de la seva estrena. Una pel·lícula que va provocar un punt d’inflexió en la manera de consumir el cinema i que es va convertir en una icona de la cultura popular. Recordo perfectament la peli i l’impacte emocional que va tenir.
Ara que per taurons, el Tiburón vilafranquí, personatge singular. Josep Maria Santacana i Sardà, conegut popularment com el Tiburón, denominació que algú li va estampar de jove quan el va veure nedar un dia a la platja. A ell li va agradar i va veure que li esqueia, tot i que oficialment feia constar a les seves targetes de visita un altre càrrec: Josep Maria Santacana Sardà, policia muntada del Canadà.
Diu Joan Solé Bordes (Vilafranca, vila feliç, un itinerari. Vilapensa 2019) que aquest veritable filòsof popular del Penedès, del que ens en queden els seus pensaments al llibre Jo, Fèlix i al pregó de la Festa Major de 1983, a més d’articles a la premsa local, és una mostra excel·lentíssima de l’art d’envellir de manera feliç, de ser un ancià –que deia ell– al costat de la persona estimada i fent la penitència que correspon a l’edat.
El Santacana Tiburón també va tenir la seva decadència. Invertia les hores dels seus dies d’ancianitat caminant amunt i avall pel passadís de casa seva, tot recitant una mena de mantra: Som iaiets, som iaiets!
Va haver de veure, però, com el reconeixien els vilafranquins fent-li un cap gros. Va ser el 1990 i poc després va anar de parella amb el de la seva Cutxi. Quan en les diades de Festa Major a peu de carrer els veia ballar, no se’n sabia estar del noble i justificat pecat de l’enveja i exclamava:
-Guaita aquest fill de p... com salta i jo no puc ni caminar!
Una altra de les seves sentències cèlebres ve a dir que no cal que pateixis que facis el que facis la cagaràs. Amén!
14 de febrer del 2025
Montoya
Molt bon article de l’Antoni Bassas (Com si fóssim uns Montoyas. ARA 13/2/2025). Constata com les escoles, els pares i mares i les altres fonts pedagògiques de tota la vida han perdut l'oligopoli de l'educació. I com s’està avançant cap a la creació de rivieras sobre runes on els ciutadans es van convertint en Montoyas que viuen segregats i corrent com pollastres sense cap allà on bufa la pluja d'algoritmes que cau incessantment.
Des que la setmana passada es va fer viral, a escala mundial, una escena de La isla de las tentaciones amb Montoya corrent desesperat, han aparegut múltiples arguments absurds per justificar aquest format.
L’episode viral que han perpetrat al programa La isla de las tentaciones aquest personatge, el Montoya, és escandalosament cutre i significatiu. Banalisme i alienació en grau superlatiu.
La Mònica Planas repassa magistralment i sense contemplacions l’espectacle del programa (Manual d’excuses ridícules per defensar l’indefensable. ARA 11/2/2025) Si voleu riure amb el Montoya, amb un acudit boníssim del malaguanyat Eugenio, us facilito l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=miuBSVrNQew Genital!
Des que la setmana passada es va fer viral, a escala mundial, una escena de La isla de las tentaciones amb Montoya corrent desesperat, han aparegut múltiples arguments absurds per justificar aquest format.
L’episode viral que han perpetrat al programa La isla de las tentaciones aquest personatge, el Montoya, és escandalosament cutre i significatiu. Banalisme i alienació en grau superlatiu.
La Mònica Planas repassa magistralment i sense contemplacions l’espectacle del programa (Manual d’excuses ridícules per defensar l’indefensable. ARA 11/2/2025) Si voleu riure amb el Montoya, amb un acudit boníssim del malaguanyat Eugenio, us facilito l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=miuBSVrNQew Genital!
13 de febrer del 2025
Dia mundial de la ràdio
Avui, dia mundial de la ràdio. Les emissores fan programacions especials. La ràdio, des de fa un segle, fa companyia les 24h del dia.
Amb la incorporació dels pòdcasts, les emissions emmagatzemades a internet com a arxiu digital, han revifat els darrers 20 anys el panorama radiofònic.
Llarga vida a la ràdio!
Amb la incorporació dels pòdcasts, les emissions emmagatzemades a internet com a arxiu digital, han revifat els darrers 20 anys el panorama radiofònic.
Llarga vida a la ràdio!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)