Antoni Bassas (Un món d’impunitat. ARA 24/9/2024) constata una crua evidència: vivim en un món d’impunitat. I jo encara afegiria i d’irresponsabilitat.
N’hi ha que pensen que les Nacions Unides no serveixen per a res i n’hi ha que contesten que sense ONU el món encara seria pitjor perquè, almenys, produeix una il·lusió de comunitat global en facilitar seient, veu i vot a tots els estats del món, reunits en assemblea general. Les bones intencions s’acaben allà mateix.
Les Nacions Unides serveixen, almenys, per posar paraules a l’estat del món. El secretari general António Guterres és una veu contundent: el nivell d’impunitat al món és políticament indefensable i moralment intolerable. Però la moral els estats se la passen pel forro.
Un món d’impunitat… i d’irresponsables on són molts els que s'escaquegen talment com si els problemes i les desgràcies d’altri no fossin temes de la seva incumbència. I així estem!
Molt interessant i colpidor el darrer ARA Pensem (Anestesiats per la violència. Anna Moyà. 25/9/2024). Amb una idea recurrent: com ens col·loquem davant el mal.
"S'esborraria el record del mal o el duria sempre amb mi com una malaltia de l'ànima?", va escriure Mercè Rodoreda a la novel·la Quanta, quanta guerra…
"Les Nacions Unides han quedat superades no només per la persistència de la violència, sinó també per una nova realitat global que ha trossejat i afeblit el multilateralisme" diu la Carme Colomina, amb evident preocupació.
I ara què? Som nosaltres i el mal. I sí, la veritat la construïm entre tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú