Ja està! Ja sabem la la pregunta! Al capdavall, i ja ho he dit altres vegades, tot és una resposta, només cal saber-ne la pregunta.
"¿Voleu que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?" I són sis els criteris, ull! I tots solemnes!
Té més de jeroglífic i d'endevinalla que altra cosa. No es pot nadar i guardar la roba.
Mare de déu, mare de Déu! Mira que n'he vist de filigranes, preguntes retòriques i artificis pirotècnics però aquest es porta la palma. Talment com fer-se trampes jugant al solitari. O no? Hi ha una parrafada ben nostrada que m'encanta i que s'hi adiu. En aquest joc hi ha massa 8 i 9 i cartes que no lliguen. Les persones que juguen a la botifarra prou que ho saben.
El benegre.cat, com sempre, molt oportuns.
No m'entretinc més perquè tampoc no s'ho val. Una darrera reflexió.
Ser d'Unió a aquestes alçades del s. XXI és com ser de l'Espanyol, a casa nostra.
És ben trist. Lamentable. I vull deixar ben clar que parlo del moment present. Als anys 30, i fins i tot més tard Unió i l'Espanyol eren una altra cosa.
Segons qui aixequés el cap i veiés segons què potser preferiria tornar a la tomba.
Sense cap ànim d'ofensa. Des de la discrepància, naturalment.
"¿Voleu que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?" I són sis els criteris, ull! I tots solemnes!
Té més de jeroglífic i d'endevinalla que altra cosa. No es pot nadar i guardar la roba.
Mare de déu, mare de Déu! Mira que n'he vist de filigranes, preguntes retòriques i artificis pirotècnics però aquest es porta la palma. Talment com fer-se trampes jugant al solitari. O no? Hi ha una parrafada ben nostrada que m'encanta i que s'hi adiu. En aquest joc hi ha massa 8 i 9 i cartes que no lliguen. Les persones que juguen a la botifarra prou que ho saben.
El benegre.cat, com sempre, molt oportuns.
Ser d'Unió a aquestes alçades del s. XXI és com ser de l'Espanyol, a casa nostra.
És ben trist. Lamentable. I vull deixar ben clar que parlo del moment present. Als anys 30, i fins i tot més tard Unió i l'Espanyol eren una altra cosa.
Segons qui aixequés el cap i veiés segons què potser preferiria tornar a la tomba.
Sense cap ànim d'ofensa. Des de la discrepància, naturalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada