Ahir al vespre, a la casa Vidal i Folguet, al carrer de la Font, vam encetar un nou àmbit del festival En Veu Alta -EVA-: les entranyes de l'EVA.
Històries reals, com les dels documentals d'èxit -Sense ficció, 30', 60'... - però en viu i en directe, sense pantalles.
Ousman Umar, un jove d'una vintena d'anys, ens explica, en català, La travessa. Un pas rere l'altre. Aquesta història comença un dimarts, el dia que va néixer l'Ousman. A Ghana. Als 10 anys marxa de casa, amb ganes de córrer món. Un viatge iniciàtic i traumàtic, de pel·lícula, el portarà, travessant el desert del Sahara, a Lívia, les Canàries i finalment a Barcelona, simplement per una referència al FC Barcelona, per un Barça - Arsenal que havia vist, anys enrere, per TV.
I entremig, tres anys de viatge i la mort i la desfeta a tocar de moltes cantonades. Tot això, i molt més, ens va explicar l'Ousman, i no perquè sigui un conte sinó perquè és la seva veritat. La seva vida.
Des de la nostra zona de confort sempre escoltem embaladits aquestes epopeies llunyanes. El drama migratori actual és una vergonya. La pitjor de totes potser.
L'Ousman és l'excepció a la norma. La resta, la immensa majoria, són al fons del mar o malviuen ben a prop nostre. Lamentable. I vergonyós per la part que ens toca.
L'enhorabona a la Jordina Biosca i a tota la tropa de l'EVA. És un plaer poder gaudir d'algunes píndoles del festival. Per molts anys!
Històries reals, com les dels documentals d'èxit -Sense ficció, 30', 60'... - però en viu i en directe, sense pantalles.
Ousman Umar, un jove d'una vintena d'anys, ens explica, en català, La travessa. Un pas rere l'altre. Aquesta història comença un dimarts, el dia que va néixer l'Ousman. A Ghana. Als 10 anys marxa de casa, amb ganes de córrer món. Un viatge iniciàtic i traumàtic, de pel·lícula, el portarà, travessant el desert del Sahara, a Lívia, les Canàries i finalment a Barcelona, simplement per una referència al FC Barcelona, per un Barça - Arsenal que havia vist, anys enrere, per TV.
I entremig, tres anys de viatge i la mort i la desfeta a tocar de moltes cantonades. Tot això, i molt més, ens va explicar l'Ousman, i no perquè sigui un conte sinó perquè és la seva veritat. La seva vida.
Des de la nostra zona de confort sempre escoltem embaladits aquestes epopeies llunyanes. El drama migratori actual és una vergonya. La pitjor de totes potser.
L'Ousman és l'excepció a la norma. La resta, la immensa majoria, són al fons del mar o malviuen ben a prop nostre. Lamentable. I vergonyós per la part que ens toca.
L'enhorabona a la Jordina Biosca i a tota la tropa de l'EVA. És un plaer poder gaudir d'algunes píndoles del festival. Per molts anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada