11 de març de 2015

L'experiència de l'art

Que l'art és un concepte que amb uns límits difusos és una evidència. Especialment si és art contemporani.  Transgredir i sorprendre són actituds comuns a molts artistes.

Llegeixo a la Vanguardia que un museu suec exposa a dos passavolants com a obres d'art. Dos romanesos estan contractats dues hores al dia per ser exposats en una sala d'art contemporani. A 15€ l'hora. 

L'exposició ‘17 metres' de Luz Broto ha estat escollida el 2014 la millor proposta de la tercera edició del programa Art Nou Barcelona, que posa la lupa a la creació emergent.
Luz Broto (Barcelona, 1982) és una artista a tenir molt en compte. El seu treball és senzill, directe i de gran intel·ligència. Li clava un senyor cop de puny a l'estómac de les convencions. Se serveix de l'art per obrir noves consciències. “L'art és un problema que et trobes i l'has de resoldre”, exclama. Bell. Deixa en evidència tots aquells que reneguen dia sí i dia també de l'art contemporani perquè consideren que la gent no l'entén. I no, no és per entendre'l, és per viure'l.
La seva exposició són els disset metres d'espai completament buit que hi ha de la porta d'entrada del local de la galeria a la porta d'emergència. I res més. Absolutament res més!

Lluny de l'art figuratiu, les certeses antigues s'esvaeixen. En qualsevol cas, l'art emociona. I incomoda. I crea polèmica. I et fa ballar el cap. I fins i tot pot traspassar en alguns casos els límits de la dignitat humana. O no?

Un museo sueco expone a dos mendigos como obras de arte