10 de març de 2015

Una migdiada de 17 anys

Tal dia com avui fa vint anys de la mort de l'Ovidi Montllor. I tres anys del multitidinari acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi, que va marcar el tret de sortida de l'organització de l'independentisme al país.

Entre un fet i l'altre, potser una migdiada de 17 anys? Ei, que pot sonar a boutade però estic convençut que alguna cosa de veritat hi ha en aquesta afirmació.

Alguns pensaments de l'Ovidi, premonitoris:
No ens alimenten molles, volem el pa sencer.
Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es  parle, s'escriga o es pense.

En un article preciós de la Sílvia Soler Fer bé les coses (ARA 07.03.2015), tot parlant del funeral de la Rosa Novell, deia que seria bonic que, en el comiat de cada persona, a banda de mostrar el dolor, es fes una llarga ovació per la feina que ha fet.

La meva llarga ovació a l'Ovidi i a l'ANC està garantida.