Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

2 de novembre del 2012

Tots Sants i el dia de difunts (2-11-2012)

2 de novembre, dia de difunts. Fem un tomb pausat pel cementiri de Vilafranca del Penedès, un espai públic de gran bellesa. Hi ha pau i tranquil·litat l'endemà de Tots Sants. A quarts d'11 del matí som quatres gats mal comptats. I ningú no té pressa.
Algú ens explica una història entranyable. La d'un vilafranquí a qui enterraren, ja fa anys, sense cap familiar, amic o conegut que  fes acte de presència. La relatora, que casualment va coincidir amb els fets, s'hi va quedar a fer companyia a l'operari de la funerària. I des d'aleshores que cada any, tal dia com ahir,  porta a la tomba del difunt sense seguici un ram de flors. Una bona i trista història.
Consulto la darrera edició de la publicació del Patronat de Turisme de Vilafranca sobre el cementiri. una edició molt millorada amb un bon recull gràfic sobre les capelles, panteons, tombes i patrimoni vegetal del cementiri en qüestió. Facilita la visita, com és natural. Una visita que ja és un clàssic per aquestes dates.
Al cementiri de Vilafranca no han arribat encara els nous serveis que incorporen els codis QR, que permetran que qualsevol visitant amb un mòbil de darrera generació es descarregui la biografia del mort, es trobi fàcilment la tomba de la persona que es busca, etc.
Una dita popular afirma que "la mort és llei de vida". També és cert que "viure mata". En qualsevol cas sembla ser que la mort és el darrer tabú. I que "només hi ha un camí sense fi conegut, el que recorrem durant el nostre temps, fins a la mort".
El Miquel Berga, el passat 28 d'octubre, a l'article RIP publicat al diari El Punt Avui  parlava de l'última setmana d'octubre. De Tots Sants, de la fascinació pels cementiris, de les làpides, dels epitafis... Un dels epitafis més cèlebres del cementiri de Vilafranca és aquest:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada