Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

4 de novembre del 2012

Escopiu a la closca pelada dels cretins

Escopiu a la closca
pelada
dels cretins      
Joan Salvat-Papasseit


Aquestes paraules són del tot adients per a l'ocasió. 
El cretí en qüestió és un polític que aigualeix el bon vi tot dient, a tall d'exemple, que "la majoria de catalans no volen estat propi". Estaria bé que ens ho consultessin, oi? 




Ni ell ni cap altre personatge de pa sucat amb oli no ens aigualirà el moment històric que estem vivint.

El temps és canviant. I fins i tot al Penedès plou darrerament. Aquest matí sense anar més lluny. Hem hagut de desfer el camí i plegar per la pluja fina però persistent que queia pels voltants de Sant Martí Sarroca. No hem pogut anar més enllà de la baronia de Riudefoix. El mal temps i una guia impresa no del tot detallada han estat els culpables.
Les vinyes, això sí, comencen a estar d'un cromatisme apagat i virtuós. Penedès 100x100
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada