7 de novembre de 2012

Sortir de l'armari

"Que surtin tots de l'armari. Espanyols, independentistes, federals, confederals, nacionalistes. Tots... Ben segur que ensenyant les cartes serà més fàcil d'arribar a bon port..." (Lluís Falgàs, El Punt Avui 6-11-2012).

El Tribunal Constitucional  també ha sortit de l'armari. Després de set anys ha  dictaminat favorablement sobre la llei dels matrimonis homosexuals promoguda pel govern Zapatero. Ha necessitat set anys per aclarir un afer que no dóna per més de set dies, si és que s'imposa el sentit comú i el seny. Fan pinta els seus membres d'estar estressats i amarats de feina. Potser és que a Madrid, lluny de mar i amb el fred rabiós a les portes, aplicar la justícia amb imparcialitat i sentit comú es fa més difícil.

Qui potser també va sortir de l'armari van ser els 350.000 ciutadans marroquins i els 25.000 soldats que, ara fa tot just 37 anys, es van plantar a la frontera entre el Marroc i l'aleshores Sàhara espanyol. Us imagineu quin armari!  Es van plantar fins que no es van produir els miserables acords entre el govern espanyol d'un Franco agonitzant, el Marroc i Mauritània. Estic parlant de la Marxa Verda sobre el Sàhara.

Al pas que anem haurem de tornar a sortir  tots plegats -tots tots ben bé no, els convençuts- de l'armari i plantar-nos per una bona causa, la nostra causa primera i darrera, la pàtria, l'àmbit de tots els àmbits.

Buidem els armaris i trenquem les campanes de vidre que encara perduren i que injustament perjudiquen la vida quotidiana de molta i molta gent. Quamprimum