Les imatges de la cloenda del congrés d’aquest cap de setmana del PSOE a Sevilla, del tot paradigmàtiques i reveladores.
Em fan pensar en allò de germans, anem plegats a l’aplec. I el PP, atent, contraprogramant una trobada a Valladolid de càrrecs municipals, de cara a la galeria, per neutralitzar fins allà on es pugui l'impacte periodístic del congrés del PSOE… Com ens hem de veure!
Sentint breument le declaracions d’uns i altres un té la sensació de reviure, en bucle, molts altres congressos i trobades d’aquest tipus. Es repeteix la parafernàlia i la litùrgia de sempre.
De totes les imatges em quedo amb una, del tot significativa: els delegats i delegades socialistes, molts d’ells amb el puny alçat, cantant la Internacional… amb karaoke! Suposo que per no haver de moure els llavis mecànicament tot fent veure que cantes quan no et saps la lletra.
Poca cosa deu quedar de les essències del PSOE de fa 50 anys. A hores d’ara, ni foc, ni fum, ni cendra… Uns punys enlaire sense gaire convenciment i una Internacional que es treu del fons de l’armari cada quan toca… amb karaoke.Demolidor el comentari de Xavier Rigall: canten 'La internacional', però podrien cantar perfectament 'Paquito el chocolatero', total… https://ja.cat/PSOEInternacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú