Memorable el discurs de Blanca Llum Vidal, 66è premi Carles Riba de poesia. Gràcies!
«No hi ha cap novel·la que aturi la guerra» Dos minuts quaranta-sis segons d'amor a la brega, d’un humanisme desbordat, , desarmada i perillosa. (David Fernández). Ho recomana l'Erri de Luca: cal brindar pels empats i per les ics de les travesses. Per les meitats altres. Totes. El discurs sencer https://x.com/omnium/status/1866572209885499487
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú