L'enquesta del CEO i el malestar polític a Catalunya

Vicent Partal a Vilaweb, el passat 28/11/2024, firmava un article interessant: L'Aran com una oportunitat per a tots.
Proclamava que la política catalana necessita una sacsada radical. Tal com comentava fa uns dies aquest usuari de X, “mirant l’enquesta del CEO queda clar que Catalunya és l’escenari perfecte per a l’ascens d’opcions polítiques populistes: un 71% dels catalans no està satisfet amb el funcionament de la democràcia i la majoria de votants no confia en cap partit per resoldre els seus problemes”.
Això, aquest malestar, no es resol canviant el parlament i prou. La frustració ve d’anys de mobilització ciutadana i del fet que els polítics no han estat capaços de canalitzar-la amb èxit. Però, així i tot, és raonable de demanar-nos si part d’aquesta incapacitat no té a veure amb l’anquilosament i la manca d’adaptació de les institucions que tenim. I és en aquest terreny que la proposta aranesa podria obrir una via interessant. Tot plegat ve a tomb de la compareixença de la síndica d’Aran al Parlament de Catalunya. Maria Vergés, d’Unitat d’Aran, que va fer un parlament sensat en què va recordar que l’autonomia d’Aran és de caràcter polític i no pas administratiu. L’Aran no és una comarca catalana, sinó la circumscripció d’una minoria nacional, occitana, que per això mateix ha de tenir dret d’autonomia i d’una representació pròpia i diferenciada. Per què no? Cal aprofitar totes les oportunitats, les finestres d’oportunitat que es diu ara. Finestres, portes, balconades, terrats i escales de cargol m’atreviria a dir… i ves que encara no faci curt!